cada dia neix de nou,
cada inici és quelcom per estrenar,
cada estrena és un llibre en blanc,
cada blancor pot pintar-se d’un color,
cada color té un instant
i cada instant una sorpresa.
res ha d’encaixar,
res ha de quadrar,
res està escrit,
res està explicat, ni dit...
tot és un seguit que fa camí
http://paneradoblits.blogspot.com/2009/01/cada-dia-neix.html
*
un mon tancat és el silenci
sorgeix del no-res
per endinsar-se en el cau
d’uns per quès
sense respostes
es camina entre interrogants,
de flaires ja olorades,
l’abraçada d’entorns coneguts
i pel damunt de tot
un dubte s’enlaira...
apareix la qüestió
i algun per què
per què els dies descansen en l’oblit
per què la pluja confon les llàgrimes
per què el vent allunya el record
per què el soroll troba al silenci...
per què ...
i és que el per què
sempre té massa respostes
*
un forat ombrívol és l’oblit
traspassat d’ombres
i de cels coberts
al·lè d’hivern
i mirades nevades
lloc distant d’aquell mar d’ahir
tant proper !tant nostre!
llençol d’encontres i mots a cau d’orella
on la sorra fou la capsa
que guardà tantes petjades
i la platja...
vitrina d’instants robats
la mar no vol el teu dol
ni el ressò dels records
vol... espai de retrobades
i estola de moments,
mirall de cossos
per revestir-los de sol
i capvespres sacsejats d’aigües
on prendre l’airet entre claques...
deixa que l’oblit camini
i que el forat esdevingui ple
deixa que l’estiu fongui les ombres
i creui entre els arbres el blau del cel
deixa... que segueixi l’hivern
que l’abril el seguirà
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/avui-que-la-tardor.html
*
caminen amb nosaltres
els somnis
travessen els dies amb il·lusions
i també amb desenganys
moren en el pas de cada dia
i reneixen en el detall
alguns perduren en el temps
d’altres s’esvaeixen en un instant
però donen color i vida
al nostre espai
sense somnis
de quin color pintaria els dies?
com explicar un gest?
acollir el record?
mantenir la flama encesa?
quan de fosc és el mon sense el seu color!
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/no-em-diguis-que-moren.html
*
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/pintes-el-meu-retrat.html
*
si cada silenci fos una paraula
si cada mot trobés una forat
si esperéssim un vent
amb la mateixa fúria del meu desencís
potser s’obriria l’escletxa d’un camí
potser veuria el món de rere el mur
potser... altres colors
altres paraules
altres rostres
altres...
però el mur no és el mur
tant sols és una pedra més
allotjada dins ...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/12/i-si-cada-silenci.html
el somni
hàlit del pensament
que s’escampa en el temps
per guarnir d’esperança
un demà nostre
el somni escriu
allò que encara no viu
el que queda per ser
el que no tenim
i així els dies envanits
neden entre les aigües llunyanes
en un vol d’il·lusions
que cerquen lliscar la vida
sense saber s’hi arribaran
a trepitjar la platja de realitat
hàlits de pensament
són els somnis
que s’evaporen en l’horitzó
sota l’escalf d’un sol obstinat...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/el-meu-no-es-un-somni-corrent.html
temps de distàncies
dol sense defunció,
tant sols la llunyania
deixa la seva empremta,
com esquela d’un temps
que escric amb dolença
escolto el vent cada matí
i deixo que l’aire em parli
de nou i altra vegada
d’aquell grapat de records,
nous avui
encara que siguin d’ahir
aquell gest sense paraules
que entenen totes les llengües
aquella mirada encesa
com un mirall d’aigua o enlluernament del sol
aquells núvols passejant
sobre la mar tranquil·la
volent copiar el tacte d’unes mans...
escolto el vent cada matí
perquè sé...
que qualsevol dia,
com el repic d’una campana,
em dirà que ja ets aquí
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/02/sona-la-campana-al-toc-de-fugida.html
em vesteix la nuesa d’altres pells
sóc expressió dels adéus
el color de les distàncies
el clam afònic sóc
d’una veu aïllada
cada matí em desperta
camina al meu costat tot el dia
com escletxa de records
i desitjos nuvolats
entre pensaments repetits
i angoixes conegudes
cada vespre, entre els llençols,
ella s’endinsa amb mi
no vol deixar-me sola
... no sap...
que la meva nuesa
és la seva presència aquí
l’absència és l’inici dels dies
i el final... la soledat
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/02/nua-et-veig-de-cara.html
cada cercle un camí
i cada camí un món imprecís
recorreguts de silenci
seuen en els bancs del passeig
sense gaires ganes
de contar temps passats
què dir de les meves pors?
dels meus neguits?
de la tristor i les pèrdues?
com compartir el pes del temps
sense tu?
quines paraules expressarien
l’emoció que em nega els ulls
quan recordo... el tacte de la teva mà
agafant la meva
i aquella mirada que em traspassava
quan et sentia a prop meu
i els silencis? callats i plens
com les fulles, que des de la finestra,
dels arbres vèiem caure
ara vaig dibuixant el cercle
amb els records de temps passats...
amb mots que ja no escriuré
però que porto a dins escrits...
cada mot un instant
cada vers un moment
cada poema un món
i en aquest cercle inacabat...
... cada pensament un univers
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/04/queda-el-cercle-marcat.html
la penombra és un línia difusa
mancada de claredat
on la realitat i el desig s’entrellacen
per ser l’estri definitiu
que acori l’amargor
o faci ressorgir el desig al món
sí... estimar en l’absència
és una penombra
i en la llunyania
una ombra més...
un respir és l’escletxa
que durant uns instants
em permet alenar els batecs,
mentre la realitat m’envolta
en un foll brogit,
els meus ulls
distingeixen el seu color
i el meu cor la seva palpitació
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/com-un-brogit.html
perquè té els colors d’ahir
d’abans d’ahir...del passat
si no...
com reconèixer un retrat
si no hem captat el seu rostre abans?
com caminar avui
si no haguéssim aprés el pas ahir?
com tenir avui si no tenim ahirs?
el passat queda difús
perquè anem deixant espai al demà
el temps és pretèrit
perquè s’escampà en la sorra dels dies
les estacions van i venen
iguals i distintes
mentre seguim caminant
caminem de nou i altra vegada
tot pintant el rostre d’aquest present
que serà l’ahir d’un altre demà
queda pintat amb un color vell el viscut,
tenim a les mans tota la resta de colors
per pintar el llenç del demà...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/11/pintat-amb-un-color-vell.html
lluny de tu...
espurnes escric del que et diria
visc la fredor de la distància
deixo obertes les portes
del poc que queda en mi
minses bagatel·les que guardo
d’un tresor perdut
et deixo la dolçor d’una pell nua
el silenci d’uns mots no escrits
les carícies desitjades
i l’instant d’un dia primer
per a mi...
deixo aquests caminars
que mai farem plegats
ara passejo per un passeig
cartografiat massa lluny d’allí
el tren se m’endu...
el camí s’ha esborrat
tant lluny...de tu
... massa lluny teu!
és l’angoixa la que ens oprimeix
el desig el que ens guia
és l’absència de l’altre
el que ens domina
i ja no som lliures de viure
en altres indrets
que no siguin els de la mà que escriu
la follia que parla de l’altre
quan la nit es descoloreix
i obres els finestrals
s’escampen els somnis
i l’escalf és minva
tot replegant-se cap dins
per tornar a l’encontre d’aquell tu
que dóna sentit al meu jo
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/01/cada-dia-de-nou.html
