un forat ombrívol és l’oblit
traspassat d’ombres
i de cels coberts
al·lè d’hivern
i mirades nevades
lloc distant d’aquell mar d’ahir
tant proper !tant nostre!
llençol d’encontres i mots a cau d’orella
on la sorra fou la capsa
que guardà tantes petjades
i la platja...
vitrina d’instants robats
la mar no vol el teu dol
ni el ressò dels records
vol... espai de retrobades
i estola de moments,
mirall de cossos
per revestir-los de sol
i capvespres sacsejats d’aigües
on prendre l’airet entre claques...
deixa que l’oblit camini
i que el forat esdevingui ple
deixa que l’estiu fongui les ombres
i creui entre els arbres el blau del cel
deixa... que segueixi l’hivern
que l’abril el seguirà
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/avui-que-la-tardor.html
*
Els darrers versos resulten ben esperançadors !.... deixar que passi l'hivern , perquè l'abril el segueixi i arribin els millors moments.
ResponEliminaBen trobat :)
Salut !!
Diuen que l'esperança és l´últim que es perd... per tant és una bona manera de seguir el dia a dia
EliminaGràcies Artur :)
després vindrà el maig, normalment tranquil amb flors i ocellets, però aquest any hem passat de l'hivern a ple estiu...Millor una mica de fresqueta!
ResponEliminaNon vespre, Maria.
Hem d'acceptar el que vingui... així són les coses.
EliminaBon dia Roser :)
Ai l'esperança que ens hem de repetir, dia a dia, per seguir endavant!.
ResponEliminaDeixa que l'oblit camini
i que el forat esdevingui ple
deixa que l'estiu fongui les ombres
i creui entre els arbres el blau del cel.
Aquests versos m'agraden moltíssim.
Aferradetes, nina.
Gràcies sa LLuna.... m'agrada que t'agradi :)
EliminaAferradetes bonica
M'agrada molt :) L'ultim vers em fa aquella sensació de trobar preciós el que la ment no acaba ben bé d'entendre. Gràcies per compartir-ho
ResponEliminade vegades cal un acte de fe per creure que demà serà millor, però és una bona recepta per seguir... gràcies a tu per llegir-me :)
Elimina