Un temps proper
que ja ha passat,
un jorn que desfet
n’ha deixat pas a un altre,
i molts jorns
que han fet mesos,
estacions i per fi un any.
Pintem les il·lusions
amb els mateixos colors
però el temps
ens fa canviar
les tonalitats.
Més jorns,
més temps,
més edat,
més...
Tantes coses
que sense canviar
han anat canviant.
Un silenci
que ha estat crit
en altres llocs.
Uns mots
que han anat
apareixen i amagant,
l’essència de la vida
sobre un fons blanc.
No se fins quan,
no se com,
ni si la voluntat
és cosa d’un dia,
d’una espurna
o a la fi ho tornarà
a cremar,
però,
tot i que ha caminat,
l’oblit mai ha manat.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/vindra-el-temps-proper.
