temps de distàncies
dol sense defunció,
tant sols la llunyania
deixa la seva empremta,
com esquela d’un temps
que escric amb dolença
escolto el vent cada matí
i deixo que l’aire em parli
de nou i altra vegada
d’aquell grapat de records,
nous avui
encara que siguin d’ahir
aquell gest sense paraules
que entenen totes les llengües
aquella mirada encesa
com un mirall d’aigua o enlluernament del sol
aquells núvols passejant
sobre la mar tranquil·la
volent copiar el tacte d’unes mans...
escolto el vent cada matí
perquè sé...
que qualsevol dia,
com el repic d’una campana,
em dirà que ja ets aquí
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/02/sona-la-campana-al-toc-de-fugida.html
Els records normalment , solen ser antics i si l'aire ens els porta, els tindrem a l'abast sempre que ens agafi l'enyorança...Pels nous, no cal que bufi el vent, els tenim a l'abast.
ResponEliminaBon vespre, Maria.
Cada alè pot tenir molts colors, tant de bo en el pom que tinguem entre els records sobresurtin els de colors amables i bells, plàcids i senzills... fan la vida més dolça...
ResponEliminaBon diumenge Roser :)