Un temps proper

 

Un temps proper

que ja ha passat,

un jorn que desfet

n’ha deixat pas a un altre,

i molts jorns

que han fet mesos,

estacions i per fi un any.

Pintem les il·lusions

amb els mateixos colors

però el temps

ens fa canviar

les tonalitats.

Més jorns,

més temps,

més edat,

més...

Tantes coses

que sense canviar

han anat canviant.

Un silenci

que ha estat crit

en altres llocs.

Uns mots

que han anat

apareixen i amagant,

l’essència de la vida

sobre un fons blanc.

No se fins quan,

no se com,

ni si la voluntat

és cosa d’un dia,

d’una espurna

o a la fi ho tornarà

a cremar,

però,

tot i que ha caminat,

l’oblit mai ha manat.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/vindra-el-temps-proper. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Guardo encara

 

Guardo encara

una mica del fang

amb que es fan

els somnis.

El guardo embolcallat

en un drap humit

al racó més fresc

de la casa,

remullant

de tant en tant,

no he volgut mirar

per veure com està.

Però en tot

aquest temps,

me n’he adonat

que no m’ha fet falta,

per somiar amb tu,

perquè tu em duies

els somnis,

i jo no ho devia entendre.

Cada matí em llevo

amb el record del darrer

i amb la il·lusió

que es faci realitat.

Esperaré al nou somni.

Esperaré al nou jorn.

Com sempre esperaré

que tornis.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/he-trobat 

 

 

 

 

 

Neix el dia encetant una claror que s'albira

 

Neix el dia encetant una claror que s'albira,

neix la claror en desfer-se de la nit la foscor,

neix el que s'albira i neix el que és desfà.

 

Es cus el llibre pel llom i s'enquaderna

per ser amagatall de traços lliures

que perden la llibertat.

 

S'emblanca la paret

per afeblir-se després l'original color

i canviar-lo pel gust efímer de l'usuari.

 

Gasta la vida instants

a cada instant

i te'n regala d'altres

que no saps com seran.

Fins que gastats

reconeixeràs l'ús

que n'has fet.

 

S'encaixa la claror naixent

amb la foscor que se'n va.

S'encaixen els traços

amb el llibre fins  que n'és ple.

S'encaixa el blanc base

amb els colors que donen vida

a una nova imatge o fons.

S'encaixa la vida

amb la mort

i s'encaixa el dolor

amb la salut.

S'encaixa la vellesa

amb el jovent

i s'encaixa la bellesa

amb les arrugues.

Res  està fet,

però s'encaixarà

amb el que escriurem,

explicarem, viurem

mentre fem el nostre camí.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/res-esta-escrit.html 

RES ESTÀ ESCRIT

cada dia neix de nou,
cada inici és quelcom per estrenar,
cada estrena és un llibre en blanc,
cada blancor pot pintar-se d’un color,
cada color té un instant
i cada instant una sorpresa.

res ha d’encaixar,
res ha de quadrar,
res està escrit,
res està explicat, ni dit...
tot és un seguit que fa camí

http://paneradoblits.blogspot.com/2009/01/cada-dia-neix.html

*

El silenci és una callada resposta

 

El silenci és una callada resposta

feta per una pregunta

encara no presentada.

Una munió de silents respostes,

és un debat buit de preguntes.

Fragància abstreta

de les blanques flors

dels vorals,

resposta buida dels miler de perquès

que llancen a l'aire

les confoses abelles del saber.

Camins trencats de retorn a casa,

desfent fileres irregulars

de formigues carregades

que trepitgen milers de perquès per terra.

Cauen indòmites les gotes

des de núvols ufanosos

amb milers de perquès en arribar  

a un sol ja moll.

Tants perquès per una sola resposta.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/per-que.html 

PER QUÈ

 

un mon tancat és el silenci
sorgeix del no-res
per endinsar-se en el cau
d’uns per quès
sense respostes

es camina entre interrogants,
de flaires ja olorades,
l’abraçada d’entorns coneguts
i pel damunt de tot
un dubte s’enlaira...
apareix la qüestió
i algun per què

per què els dies descansen en l’oblit
per què la pluja confon les llàgrimes
per què el vent allunya el record
per què el soroll troba al silenci...
per què ...

i és que el per què
sempre té massa respostes


*

Vindrà el temps proper

 

Vindrà el temps proper

on el nostre passat tornarà

a esser present

i els retalls que la memòria

guarda dins es desfilaran

en nous actes

que en un deja vu reconeixerem

com a propis.

La mar tornarà planera

a llepar els peus nus

amb son gust salobre

que tant enyorem

i escriurem de nou els mots

que se’ns han quedat dins

del cor, alguns enquistats

i altres verdejant

amb la nostra sang

com saba regant.

És l’oblit el núvol negre

que sempre ronda

pel damunt nostre

i ens recorda que no tot és

com sembla, blau i bonic.

No creixen arbres

a la vora de la mar,

ni les seves branques

tenen nius amb ocells cantors.

Juguem de nou amb els record

que l’hivern ha amagat

entre boires arran de mar,

catifa de sorra

que la neu ha volgut besar.

Deixa que l’oblit camini

i amb pas cansat s’allunyi

del nostre record

i del nostre present.

Deixa que l’hivern marxi...

que l’abril el seguirà

i l’any anirà passant

fins un nou estiu vinent.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/labril.html