28 de gener 2022

COLORS


el record és d’un vell color

perquè té els colors d’ahir
d’abans d’ahir...del passat
si no...
com reconèixer un retrat
si no hem captat el seu rostre abans?
com caminar avui
si no haguéssim aprés el pas ahir?
com tenir avui si no tenim ahirs?

el passat queda difús
perquè anem deixant espai al demà
el temps és pretèrit
perquè s’escampà en la sorra dels dies
les estacions van i venen
iguals i distintes
mentre seguim caminant
caminem de nou i altra vegada
tot pintant el rostre d’aquest present
que serà l’ahir d’un altre demà

queda pintat amb un color vell el viscut,
tenim a les mans tota la resta de colors
per pintar el llenç del demà...




*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/11/pintat-amb-un-color-vell.html

25 de gener 2022

MASSA LLUNY


el camí s’allunya
el tren se m’endu
et deixo el meu desig
com a penyora
l’alè com un xiuxiuejar de fulles
i el frec com a vent del nord
aquí ho deixo, vora teu
tot tant a prop
que ni tant sols ho saps

lluny de tu...
espurnes escric del que et diria
visc la fredor de la distància
deixo obertes les portes
del poc que queda en mi
minses bagatel·les que guardo
d’un tresor perdut
et deixo la dolçor d’una pell nua
el silenci d’uns mots no escrits
les carícies desitjades
i l’instant d’un dia primer

per a mi...
deixo aquests caminars
que mai farem plegats
ara passejo per un passeig
cartografiat massa lluny d’allí
el tren se m’endu...
el camí s’ha esborrat

tant lluny...de tu
... massa lluny teu!


20 de gener 2022

UN DARRERE L'ALTRE

 

són els instants
el que s’emporten espais de vida
una vida que segueix
i segueix com a penyora del viscut

un camí de vegades gaudit
de vegades pesat
de vegades curt
de vegades ple
de vegades buit
però que sempre ens obliga
a... seguir
és un trajecte obligatori
on es desprèn i s’acumula
-no sempre al nostre voler-

instants on la pluja ens mulla
i el sol –de vegades- ens crema
i aquí segueixen tots i cadascun d’ells
un darrere l’altre
sense més permís
que aquell que el temps els hi dóna

maleïts els instants de tempestes
beneïts els instants que m’apropen a tu


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/plena-dinstants-retallats.html

17 de gener 2022

BUIDOR


la buidor m’ha empresonat
entre dies muts
i colors de blanc i negre,
al damunt ... un farcell de rastres perduts

fa temps que el passar s’endugué
el poc que quedava per dir
i el paper que em dones
resta en blanc
el llapis...? ni tant sols es mou
no trobo dins
cap vers amb escalf
n’hi ha cap lletra que s’empenyi a sortir

res... no hi ha res
tant sols aquest errar
en un espai que em sembla
més buit que jo mateixa


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/dun-temps-tenyit-de-silenci

14 de gener 2022

L'ENCONTRE


és l’angoixa la que ens oprimeix
el desig el que ens guia
és l’absència de l’altre
el que ens domina
i ja no som lliures de viure
en altres indrets
que no siguin els de la mà que escriu
la follia que parla de l’altre

quan la nit es descoloreix
i obres els finestrals
s’escampen els somnis
i l’escalf és minva
tot replegant-se cap dins
per tornar a l’encontre d’aquell tu
que dóna sentit al meu jo


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/01/cada-dia-de-nou.html

11 de gener 2022

EL MOMENT


escrivim... perquè alguna cosa ens empeny a fer-ho
m’has trobat perquè buscaves...
encara que no sabessis el què
escrius mots i juntes paraules
perquè així ho has vist fer
a aquells que escriuen el que no diem
però vivim, sentim, desitgem o es troba

sí, s’escriu en curtes files i en columnes
perquè no són més que pinzellades de pensaments,
de sensacions, de sentiments, de quimeres...
un parlar de dins, prosa discontínua,
que salta d’un detall a l’altre
sense gaires normes de puntuació,
com una abella que xucla el pol·len de les flors,
el qui escriu xucla el dir del pensament,
bocins d’aquí i d’allà
amb l’intent de donar sentit o sortida
a aquest batibull que omple la motxilla

la veritat no existeix sinó és la de cadascun
els somnis són propis del que escriu
les il·lusions són anhels del seu caminar
les passes són el lliure albir que pot fer
i el batec de dins?
la resposta amb el creuament de fora

escrivim... quan aquesta motxilla es fa notar
i les espatlles ens reclamen atenció

quan els dies són clars i un ventall de colors els dibuixa
el goig els acompanya en el tarannà de les hores,
els anhels, les sensacions... el temps en sí
viu i gaudeix de l’instant

quan arriba la tardor i quan el sentir comença a amagar-se
es que s’acosta l’hivern i el nostre mon comença a encongir-se
... no té altre lloc on amagar-se que cap endins
magatzem sense gaires mires

aquest... és el moment! 
el moment d’alleugerar el pes
el moment de buidar el rosec
el moment d’alliberar tot el que puguis del que duus a dins...

aquest... és el moment 
              "d’escriure mots i ajuntar paraules


*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/02/no-em-diguis-que-trobat.html

10 de gener 2022

Dibuixo a l’aire

 

Dibuixo a l’aire 

la primera lletra

d’un mot

que em pesa prou

per caure’m

d’entre les mans.

 

Es desfà lentament

quan l’aigua del terra

besa la pesada lletra.

 

L’aire es rebela

i rebufa rabiós

cercant la lletra filla

que es va desfent.

 

I el món segueix… rodant

Cercant l’ànima,

L’ànima inacabada.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2015/02/com-un-ale.html

09 de gener 2022

HE DIBUIXAT

 

he dibuixat tots els rostres
i totes les mirades
que un dia ens vam regalar
he dibuixat els mots
les paraules i els gestos
que ens vam dir

he pintat l’absència
amb color vermell massa temps,
ara el barrejo amb el groc
per veure el repòs
del sol a l’horitzó
amb el blau també el barrejo
i de vegades surt
aquell lila tímid de les violes

ja me’n queda molt poc
d’aquell roig dolor
flairejat d’un perfum impiu,
que s’escampà en el temps d’arribar
a aquesta tardor d’avui

segueixo dibuixant,
pintant restes d’absències
i mots perduts,
engrunes d’un dol allunyat,
avui però...
la paleta de colors
té també el verd i el blanc
el rosa i el color de pergamí
el blau del cel i ...
un enfilall de colors més
que embelleixen els moments
amb guspires i sons diferents

he de dibuixar...

04 de gener 2022

ENTRELLAÇAT DOS

 

entrellaçat de versos del blog


*

03 de gener 2022

FOSCOR


tímidament neix la foscor
embolcall silenciós
de personatges nocturns

el gest es desplega
i la pell pren la paraula
surt l’ànsia
amb el desig a la mà,
una mirada es deixa caure
l'altra la recull...
dins sona una cançó...

ja no hi ha més paraules
s'abaixen els sons
la llàntia està encesa
i la nit comença

...

jo
vull sentir el gest vora la llàntia
i mirar la mirada que em mira
i sentir la cançó que sona
i deixar lliure el desig

jo... vull perdre’m
en aquest espai de foscor
per viure l'altre llum del dia


30 de desembre 2021

A L'AGUAIT!

 


Fotografia: maria Varu

sóc feblesa d'un temps que passa
reguitzells de fites incomplertes
petjades d'un camí inexplorat
anhels aturats,
perduts...
el soroll d’un cor

que volava massa alt
o potser massa lluny
o potser poc vent
o potser massa pluja...

perduda em trobo
entre els embolcalls del temps

però avui...
em deixaré balandrejar
per aquest rosari de dies
que repeteix
la mateixa cantarella
cada matí
qui sap si un d’ells
-quan li obri la porta-
em retorna... un so
una cançó
un temps d'avenir
o... unes pinzellades de color

             ... estaré a l’aguait!



*

27 de desembre 2021

UN ADÉU SENSE PARAULES

 

és aquest un adéu sense paraules?
sense un escampar la mirada
en el dir d’uns versos?

un adéu sense demà?
sense ressò?

qui dibuixarà pensaments novells?
qui veurà la llum del matí
amb els colors d’un batec?
qui colpejarà -amb poesia- la il·lusió?
qui m’escriurà... ?

potser és un fins després
o un fins aviat
o un fins sempre
qui sap!
l’avenir ens ho dirà










*

22 de desembre 2021