17 de maig 2022

L'ABRIL


un forat ombrívol és l’oblit
traspassat d’ombres
i de cels coberts
al·lè d’hivern
i mirades nevades
lloc distant d’aquell mar d’ahir
tant proper !tant nostre!
llençol d’encontres i mots a cau d’orella
on la sorra fou la capsa
que guardà tantes petjades
i la platja...
vitrina d’instants robats

la mar no vol el teu dol
ni el ressò dels records
vol...  espai de retrobades
i estola de moments,
mirall de cossos
per revestir-los de sol
i capvespres sacsejats d’aigües
on prendre l’airet entre claques...

deixa que l’oblit camini
i que el forat esdevingui ple
deixa que l’estiu fongui les ombres
i creui entre els arbres el blau del cel

deixa... que segueixi l’hivern
que l’abril el seguirà



http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/avui-que-la-tardor.html 



*

04 de maig 2022

He trobat

He trobat

el fang amb que es fan

el somnis

i n’he començat a modelar

un,

on sortim tu i jo,

un somni petit i blanc,

no preguntis,

m’ha sortit així.

Polièdric,

pots mirar-lo de mil maneres

i gairebé sempre veuràs

el mateix,

tu i jo, fora del temps,

plens de vida,

amb alegres records

del que ens envolta

i que compartim.

Perquè blanc,

potser per la conjunció

de tots els colors.

Perquè petit,

perquè només hi cabem

tu i jo.

Sense més paraules,

sense més records.

Sense cap més il·lusió

que compartir-ho tot.

Podria modelar

altres somnis,

però aquest petit i blanc

és l’únic que vull

perquè hi ets tu

i el silenci perdut

d’aquell primer instant.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/04/sense-somnis.html

 

29 d’abril 2022

SENSE SOMNIS... ?

 


caminen amb nosaltres
els somnis
travessen els dies amb il·lusions
i també amb desenganys
moren en el pas de cada dia
i reneixen en el detall
alguns perduren en el temps
d’altres s’esvaeixen en un instant
però donen color i vida
al nostre espai

sense somnis
de quin color pintaria els dies?
com explicar un gest?
acollir el record?
mantenir la flama encesa?

quan de fosc és el mon sense el seu color!


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/no-em-diguis-que-moren.html




*

21 d’abril 2022

Traspuo el temps passat

 Traspuo el temps passat

com si d’una boira es tractés,

encara amb els pinzells

a les mans coberts

del pols immemorial.

Donen color als records

d’aquells moments

d’un ahir llunyà, molt llunyà,

tant que de vegades

em sembla

que mai succeí

el record que donà forma

a la dona del dibuix.

Em veig les mans

tremoloses i arrugades,

si quan vaig encetar el dibuix

eren fortes i juganeres

de traç ràpid i ferm en la línia

i d’ombra clara i concisa.

Miraves sota els meus ulls

i el somriure volia néixer

en una boca encara tancada,

tot el cap envoltat

per una mar d’ones

que em feia somiar

més enllà d’un horitzó conegut.

La noia desaparegué,

el pintor es va fer fum,

i d’entre tot,

inacabat,

el dibuix

potser també s’ha perdut.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/04/retrat-inacabat.html 

03 d’abril 2022

RETRAT INACABAT

Leonardo Da Vinci

un retrat del meu ahir
imatge d’un passat
que desplaça el perdut
i aïlla el que mai començà

és una imatge nocturna
una nit sense estels,
si miro distant
s’entreveuen gotes de mar
amb un blau imaginari
i un sol encara amagat

és una imatge inacabada
un rostre fragmentat
que busca en els dies
la resta del seu format...



https://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/pintes-el-meu-retrat.html


*

22 de març 2022

Fas del silenci


Fas del silenci
el poema mut
que em repeteixo
pensant en tu.

Dos mots
que són els versos primers
que es queden
a la gola emmudits.

Quatre més
que són els versos
dels records,
també callats
però eternament vius.

Els vuit darrers,
són versos de futur,
d’una esperançadora
resposta a l’angoixa
que sempre em fa dubtar,
que em tanca
el camí de retorn.

Vuit versos
d’esperança plena
de records
que volen revifar
en un demà units
pel silenci d’avui.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/03/entrellacat-tres.html

15 de març 2022

Em deixes amb el cor adolorit

 

Em deixes amb el cor adolorit
en la partença,
em deix un regust
de derrota a la fi,
en cloure la xerrada,
veient com s’escapen
les paraules de compromís,
i queden empresonades
les que haurien de sortir.

Camino com ombra,
envoltat d’ombres
i les meves passes,
són l’únic que es veu
fins desaparèixer engolides
per un futur proper
que les fa sense pensar,
passat recent.

Les nostres seran esborrades,
tantes com d’altres
abans de nosaltres,
i jo com ombra passejant,
deixaré anar la meva mirada
cercant si entre altres petjades
o com una altra ombra et trobo.

Conec la forma de la teva petjada
i el so que fas en fer-la
però ja no recordo la silueta
de la teva ombra
ni el remor d’una veu
que cada cop
em costa més recordar.

Camino cap a un infinit,
lluny d’apropar-me,
cada cop et sento més lluny,
divergent.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/03/horitzo-enlla.html

 

11 de març 2022

HORITZÓ ENLLÀ


les ombres caminen
amb nosaltres,
altres petjades
precediren les nostres,
també nosaltres
serem ombres
i les nostres petjades
seran esborrades
pels que vindran

quants pensaments
sota el solc dels passos,
quantes mirades
a un demà
que sempre és lluny
de qui mira...

la terra però
segueix ferma
sota els nostres peus
i sosté calladament
el caminar infinit
d’un demà que sempre és
horitzó enllà...



*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/el-altres.html

07 de març 2022

S’enceta el camí

UNA PEDRA MÉS (II)
 

S’enceta el camí,
pedra rere pedra
mentre udola el vent
per sobre les branques perdudes
dels sentiments callats.

Escolta els mots
que volen dins l’aire humit
de la matinada
i escric amb la rosada
sota els dits el nom
d’aquells sentiments
que ens han unit.

Queda tant sols el record
d’aquelles pedres
que han fet una a una
la part del camí
que hem deixat enrere.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/03/una-pedra-mes.html

04 de març 2022

UNA PEDRA MÉS


si cada silenci fos una paraula
si cada mot trobés una forat
si esperéssim un vent
amb la mateixa fúria del meu desencís
potser s’obriria l’escletxa d’un camí
potser veuria el món de rere el mur
potser... altres colors
altres paraules
altres rostres
altres...
però el mur no és el mur
tant sols és una pedra més
allotjada dins ...



*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/12/i-si-cada-silenci.html

28 de febrer 2022

Pagaré la teva absència

VERSOS LLIURES (II)
 

Pagaré la teva absència
amb el meu silenci
i sé que cap dels dos
podrà pagar el preu
que totes dues mancances
es mereixen.

*

El desig del que ha de venir
nomes és superat
per acabar gaudint
d’un present inacabat.


*

Cercant fantasmes
plens de vida
que són presents
en la recerca d’un ahir
ple de records,
no deixa enrere les ganes
de reviure-ho instant a instant.


*

L’eternitat embolcalla
amb la pols del temps
cada un dels moments
que anem desvivint,
pensant en gaudir
els instants futurs,
esfilagarsant-se
del nostre passat.


*

Sent cada vers,
una sentència escrita
que revela
els nostres sentiments.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/versos-lliures.html

27 de febrer 2022

VERSOS LLIURES


 ... versos escrits amb sentir propi 
que s'escampen entre els poemes...



24 de febrer 2022

Com ànimes cansades


 FUGISSERES (II)

 

Com ànimes cansades
retornen els mots
als nostres llavis,
fantasmes sonors
que evoquen
qualsevol temps passat,
qualsevol instant present,
qualsevol desig futur.

Retornen a nosaltres
com equívocs reticents
a caure en el mateix silenci,
buscant en l’altra mirada
la confirmació
del seu veritable valor.

Pensant elles mateixes
en la seva pròpia immortalitat,
feta de tinta i cel·lulosa
o potser les més afortunades
d’una encriptació
que les fa volar
per un univers
que qui sap si existeix
mes enllà
de les nostres esperances.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/fugisseres.html

23 de febrer 2022

FUGISSERES



és enganyosa la tornada
les paraules d’arribada
són fórmules apreses
amb continguts repetits

tornen les paraules
com ones de mar
aigües cansades
que reposen uns instants
i tornen a marxar,
mai les mateixes
mai idèntiques
però sempre iguals
callada les rep la platja
una silenciosa abraçada
i de nou
veure-les marxar

fugisseres fites
anònims instants
com el raig de llum,
del sol que et ve a despertar




*

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/07/com-lherba-esmunyedissa.html

20 de febrer 2022

Vull dormir pensant en tu


 OBSTINAT (II)

 

Vull dormir pensant en tu,
i agafar els somnis naixents
com un fang modelat
entre les nostres mans.

Fer d’aquells onírics instants
el germen d’una vida
que naixerà en despertar,
i albirà amb la llum
d’un sol naixent,
escrivint
entre els seus rajos eteris
les paraules
que els nostres sentiments
comencen a balbucejar.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/obstinat.html

16 de febrer 2022

OBSTINAT


el somni
hàlit del pensament
que s’escampa en el temps
per guarnir d’esperança
un demà nostre

el somni escriu
allò que encara no viu
el que queda per ser
el que no tenim
i així els dies envanits
neden entre les aigües llunyanes
en un vol d’il·lusions
que cerquen lliscar la vida
sense saber s’hi arribaran
a trepitjar la platja de realitat

hàlits de pensament
són els somnis
que s’evaporen en l’horitzó
sota l’escalf d’un sol obstinat...



*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/el-meu-no-es-un-somni-corrent.html

14 de febrer 2022

Retorno d’un altre temps


ESCOLTO EL VENT (II)

 

Retorno d’un altre temps
retorno d’un passat no acabat
i en arribar a la vora
del mar,
em rep del poble petit
la veu del campanar,
sona amb veu engolida
la vella campana
d’aquell antic ahir.

Torno,
i busco entre carrers,
vells amics, racons,
amb regust de petons
i abraçades
mai oblidades.

Vinc de lluny
i no sé que trobaré,
potser el res i el ningú
seran els llençols
on avui dormiré.

El vent em parla com sempre
amb veu de fidel amic
em recorda la fugida,
em prega la retrobada.

M’apropo a la platja,
platja de mar tranquil·la
que em retrata aquell dia
i regala un mirar
quiet,
voldria volar
més enllà de la sorra blanca,
però pas a pas
retallo el temps distant
i escolto del campanar
uns vells coneguts cants
en tocar-te suaument les mans.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/escolto-el-vent.html

12 de febrer 2022

ESCOLTO EL VENT


temps de distàncies
dol sense defunció,
tant sols la llunyania
deixa la seva empremta,
com esquela d’un temps
que escric amb dolença

escolto el vent cada matí
i deixo que l’aire em parli
de nou i altra vegada
d’aquell grapat de records,
nous avui
encara que siguin d’ahir

aquell gest sense paraules
que entenen totes les llengües
aquella mirada encesa
com un mirall d’aigua o enlluernament del sol
aquells núvols passejant
sobre la mar tranquil·la
volent copiar el tacte d’unes mans...

escolto el vent cada matí
perquè sé...
que qualsevol dia,
com el repic d’una campana,
em dirà que ja ets aquí



*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/02/sona-la-campana-al-toc-de-fugida.html



09 de febrer 2022

En cada revol


 ABSÈNCIA (II)

 

En cada revol
cerco la pell
d’un passi-ho bé,
tant a prop
que em permeti notar
la presència  
de la personal fragància
de cadascun
dels personatges
amb que m’envolto.

Resolent cada comiat
amb un pom
de versos recitats
a cau d’orella,
regalimant galtes avall
per perdre’s
entre les comissures
d’uns llavis agraïts
en la cloenda.

Repetint en cada adéu 
el desig de retrobar-te, 
fugissera il·lusió 
que cada matí 
busco entre els plecs 
d’uns llençols freds i buits 
de la teva essència, 
amb la perenne promesa 
d’una propera reunió.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/absencia.html