LES EMPREMPTES

són les empremtes
del nostre caminar
no sempre encertat
no sempre adient
potser ni desitjades
d’altres tant breus
com un sospir

però els dies
empenyen amb força
tant atrafegats alguns
que ni tant sols
els veiem creuar
i si ens hi fixem massa
s’estiren de tal manera
que ofeguen el nostre pas

el batibull
entre unes i les altres
fan que la vida sigui
un ràpid passejar

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/06/hores.html

Pintes el meu retrat

TENS (II)

Pintes el meu retrat
amb pinzells fins i foscos,
com si la coneixença
que tens de mi fos clara
com el mirall que tinc davant.
Potser la teva mancança
m’ha marcat el rostre
i el foc del patiment
m’ha endurit la pell.
Però tu que em saps enamorat
endevines els colors de nit i mar,
de foc i silenci,
arrossegant ferides
que mai curaran petons absents
ni versos desfets.
Tant sols m’acompanya
el cant repetitiu de cigales i grills
en les nits fresques d’un estiu
cada cop més angoixant.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/tens.html

TENS

té el teu rostre
les empremtes del camí
llum i nit
ferides marcades
senyals gravats
amb el lent foc
pel patiment

té la teva mirada
la bellesa trista
de blau i negre
de mar i infern
de llum i tenebres
que tant em dol

l’ànima malmesa tens
i el cor encès
de tant d’amor
com tens a dins



*

El meu no és un somni corrent

INVISIBLE (II)

El meu no és un somni corrent,
és el nostre somni,
un somni fet de retalls,
on cada un guarda quelcom
que has deixat:
un petó a l’espatlla,
una mirada que fita
entre cortinatges,
el flaire de la pell nua tota neta,
la petjada en la sorra molla,
uns cabells al aire, ...
Tots ells cosits amb fil de sang,
batejant per sobre la lluna de cada nit
els colors roig i argentat.
El meu no és un somni corrent,
és una vida amb tu.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/invisible.html

No em diguis que moren

SOMNIS(II)

No em diguis que moren
tots els somnis,
no tots,
no tots els somnis...
Quan els somnis
es fonen en el temps,
quan el camí es fa
de branques trencades,
quan es trenquen els branquillons
pel pes dels passos perduts,
quan tots els entrebancs volen obrir-los
a la quotidiana realitat,
els somnis es mostren més forts,
i vius per vestir-los amb els colors
que pinten els dits sobre la teva pell,
llavors,
la flaire olorosa farà nostra
l’essència eterna dels somnis.
No em diguis que moren
tots els somnis,
no tots, no tots els somnis...
No mentre et noti a la vora
i compartim somriures,
rialles i petons a flor de llavis.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/05/somnis.html

INVISIBLE

el teu somni
és l’únic cert d’aquesta realitat
reflex on m’emmirallo
on lentament o de sobte
esgarrapo una imatge
perquè se m’acosti
se’m faci propera
se’m faci realitat

i sé que segueix
la realitat invisible
segueix el somni...

existència paral•lela
que camina
els passos dels dies



Fotografia: www.galeriaballester.com/galeria-grandes.html