FOLL BROGIT

els sentiments segueixen vius
en la foscor
malalts, cansats, enamorats...
amarats en el desig cruel
de ser viscuts o oblidats

la penombra és un línia difusa
mancada de claredat
on la realitat i el desig s’entrellacen
per ser l’estri definitiu
que acori l’amargor
o faci ressorgir el desig al món

sí... estimar en l’absència
és una penombra
i en la llunyania
una ombra més...

un respir és l’escletxa
que durant uns instants
em permet alenar els batecs,
mentre la realitat m’envolta
en un foll brogit,
els meus ulls
distingeixen el seu color
i el meu cor la seva palpitació

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/com-un-brogit.html