ABSÈNCIA

em vesteix la nuesa d’altres pells
sóc expressió dels adéus
el color de les distàncies
el clam afònic sóc
d’una veu aïllada

cada matí em desperta
camina al meu costat tot el dia
com escletxa de records
i desitjos nuvolats
entre pensaments repetits
i angoixes conegudes

cada vespre, entre els llençols,
ella s’endinsa amb mi
no vol deixar-me sola
... no sap...
que la meva nuesa
         és la seva presència aquí

l’absència és l’inici dels dies
i el final... la soledat

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/02/nua-et-veig-de-cara.html