el somni
hàlit del pensament
que s’escampa en el temps
per guarnir d’esperança
un demà nostre
el somni escriu
allò que encara no viu
el que queda per ser
el que no tenim
i així els dies envanits
neden entre les aigües llunyanes
en un vol d’il·lusions
que cerquen lliscar la vida
sense saber s’hi arribaran
a trepitjar la platja de realitat
hàlits de pensament
són els somnis
que s’evaporen en l’horitzó
sota l’escalf d’un sol obstinat...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/el-meu-no-es-un-somni-corrent.html
Els somnis no sempre s'evaporen a l'horitzó, de vegades es fan realitat i cal gaudir-ne!
ResponEliminaBon cap de setmana, Isabel.
Seria feliç, si tan sols un d'aquests somnis, trepitgés la platja.
ResponEliminaMolt maco el poema.
Aferradetes, nina.
els somnis són com la sal dels instants, uns quants donen color... masses ens fan perdre la realitat...
ResponEliminaBona setmana Roser... aferredetes Sa lluna
Què faríem sense els somnis...!
ResponEliminaSalut ;)
... els hauríem d'inventar, sens dubte! :)
Elimina