30 de desembre 2021

A L'AGUAIT!

 


Fotografia: maria Varu

sóc feblesa d'un temps que passa
reguitzells de fites incomplertes
petjades d'un camí inexplorat
anhels aturats,
perduts...
el soroll d’un cor

que volava massa alt
o potser massa lluny
o potser poc vent
o potser massa pluja...

perduda em trobo
entre els embolcalls del temps

però avui...
em deixaré balandrejar
per aquest rosari de dies
que repeteix
la mateixa cantarella
cada matí
qui sap si un d’ells
-quan li obri la porta-
em retorna... un so
una cançó
un temps d'avenir
o... unes pinzellades de color

             ... estaré a l’aguait!



*

27 de desembre 2021

UN ADÉU SENSE PARAULES

 

és aquest un adéu sense paraules?
sense un escampar la mirada
en el dir d’uns versos?

un adéu sense demà?
sense ressò?

qui dibuixarà pensaments novells?
qui veurà la llum del matí
amb els colors d’un batec?
qui colpejarà -amb poesia- la il·lusió?
qui m’escriurà... ?

potser és un fins després
o un fins aviat
o un fins sempre
qui sap!
l’avenir ens ho dirà










*

22 de desembre 2021

16 de desembre 2021

Després de tants silencis

 

Després de tants silencis,

després de tant full blanc,

després de tanta boira al cor

m’arriba com una carícia

el trobament d’unes lletres

esperades des de l’ahir

en que van fugir,

ara, m’escalfen la galta

i m’asserenen

retrobant-me amb el passat.

 

Un temps pretèrit de mots usats,

i paraules enamorades del verb

que les cus per poder lligar sentiments,

desitjos,

anhels,

també silencis de breus moments.

 

No fem que s’enxamplin

els temps entre el teus versos

i els meus mots,

deixem la roda de les lletres

anant imprimint tot allò

que ens podem dir,

tot allò que llargament hem callat.

Desfem al menys aquest silenci.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/temps-despres.html

15 de desembre 2021

TEMPS DESPRÉS


vam deixar entrar el silenci
vam deixar muts als pensaments
al crit que bategava
... vam tancar la porta
a la veu que els donava sentit
als mots que els vestia
i els vam tapar l’escletxa
que els deixava sortir al món


ara... tant de temps després
enyorem aquella presència
que un dia qualsevol els vam donar
... caminem les seves antigues passes
... recordem el crit, el remor, l’ànsia
dels batecs que ens colpejaven

i ara... els mots segueixen muts
i els pensaments segueixen amagats
i la veu segueix callada
i és que ara...
només ens queda el silenci
la presència del que fou...


*