Em canta la mar

Em canta la mar
un lànguid fado viatger
d’un llarg camí,
entre onades sorolloses,
menudes d’una tempesta
que va venint.

Potser ve de massa lluny,
o potser ve massa forta,
o potser el meu enyor
em fa feble,
o potser em venia de ganes
escoltar el plany.

Veig al lluny
com comença
el ball de barques i vaixells
al port cobert
per sobre del qual volen les ones 
enfurismades i juganeres
que moren als peus
d’una parella expectant.

Retorno al fado,
màgic,
que em deixa
com una fina tela l’escalfor
de l’amor
que encara m’acarona
el cor adolorit. 

A L'AGUAIT!

 

Fotografia: maria Varu

sóc feblesa d'un temps que passa
reguitzells de fites incomplertes
petjades d'un camí inexplorat
anhels aturats,
perduts...
el soroll d’un cor
que volava massa alt
o potser massa lluny
o potser poc vent
o potser massa pluja...

perduda em trobo
entre els embolcalls del temps

però avui...
em deixaré balandrejar
per aquest rosari de dies
que repeteix
la mateixa cantarella
cada matí
qui sap si un d’ells
-quan li obri la porta-
em retorna... un so
una cançó
un temps d'avenir
o... unes pinzellades de color

             ... estaré a l’aguait!

*

És l’adéu un mirall

 

És l’adéu un mirall
de tot allò
que ens mancava
feia ja bastant temps?

És l’adéu un tren
que se t'endú sense saber
on et porta la fugida?

És l’adéu un petó
que encara no ens havíem donat,
un petó penjat de l’aire estival?

És l’adéu un silenci sorprès
a mig parlar,
callat,
sense resposta abans de marxar?

És l’adéu un…?
Si realment és un adéu!

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/un-adeu-sense-paraules.html

UN ADÉU SENSE PARAULES

 

és aquest un adéu sense paraules?
sense un escampar la mirada
en el dir d’uns versos?

un adéu sense demà?
sense ressò?

qui dibuixarà pensaments novells?
qui veurà la llum del matí
amb els colors d’un batec?
qui colpejarà -amb poesia- la il·lusió?
qui m’escriurà... ?

potser és un fins després
o un fins aviat
o un fins sempre
qui sap!
l’avenir ens ho dirà

*

Mai he estat tan a prop

 
Mai he estat tan a prop
com quan vaig marxar,
et sentia tan dins meu
que n’érem un de sol.

Tot fou un instant llarg,
ple de llunes plenes i noves,
un esdevenir d’estacions
que em van glaçar l’esperança
i escalfar els ànims,
mentre plorava l’absència
amb pluges llunyanes,
però mai em va caure
com fulles de tardor
la seguretat del retorn,
de veure de nou la lluïssor
dels teus ulls mirant
de fit a fit els meus
esperant la dolçor
d’uns llavis tremolosos.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/el-so-samaga-dins.html

EL SO... S'AMAGA DINS

 

Fotografia: Maria Varu

Composició feta a partir de:

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/colpeja-com-un-tro.html

Després de tants silencis

 

Després de tants silencis,

després de tant full blanc,

després de tanta boira al cor

m’arriba com una carícia

el trobament d’unes lletres

esperades des de l’ahir

en que van fugir,

ara, m’escalfen la galta

i m’asserenen

retrobant-me amb el passat.

 

Un temps pretèrit de mots usats,

i paraules enamorades del verb

que les cus per poder lligar sentiments,

desitjos,

anhels,

també silencis de breus moments.

 

No fem que s’eixamplin

els temps entre el teus versos

i els meus mots,

deixem la roda de les lletres

anant imprimint tot allò

que ens podem dir,

tot allò que llargament hem callat.

Desfem al menys aquest silenci.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2021/12/temps-despres.html

TEMPS DESPRÉS

vam deixar entrar el silenci
vam deixar muts als pensaments
al crit que bategava
... vam tancar la porta
a la veu que els donava sentit
als mots que els vestia
i els vam tapar l’escletxa
que els deixava sortir al món

ara... tant de temps després
enyorem aquella presència
que un dia qualsevol els vam donar
... caminem les seves antigues passes
... recordem el crit, el remor, l’ànsia
dels batecs que ens colpejaven

i ara... els mots segueixen muts
i els pensaments segueixen amagats
i la veu segueix callada
i és que ara...
només ens queda el silenci
la presència del que fou...

*