Neix el dia encetant una claror que s'albira

 

Neix el dia encetant una claror que s'albira,

neix la claror en desfer-se de la nit la foscor,

neix el que s'albira i neix el que és desfà.

 

Es cus el llibre pel llom i s'enquaderna

per ser amagatall de traços lliures

que perden la llibertat.

 

S'emblanca la paret

per afeblir-se després l'original color

i canviar-lo pel gust efímer de l'usuari.

 

Gasta la vida instants

a cada instant

i te'n regala d'altres

que no saps com seran.

Fins que gastats

reconeixeràs l'ús

que n'has fet.

 

S'encaixa la claror naixent

amb la foscor que se'n va.

S'encaixen els traços

amb el llibre fins  que n'és ple.

S'encaixa el blanc base

amb els colors que donen vida

a una nova imatge o fons.

S'encaixa la vida

amb la mort

i s'encaixa el dolor

amb la salut.

S'encaixa la vellesa

amb el jovent

i s'encaixa la bellesa

amb les arrugues.

Res  està fet,

però s'encaixarà

amb el que escriurem,

explicarem, viurem

mentre fem el nostre camí.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/res-esta-escrit.html 

RES ESTÀ ESCRIT

cada dia neix de nou,
cada inici és quelcom per estrenar,
cada estrena és un llibre en blanc,
cada blancor pot pintar-se d’un color,
cada color té un instant
i cada instant una sorpresa.

res ha d’encaixar,
res ha de quadrar,
res està escrit,
res està explicat, ni dit...
tot és un seguit que fa camí

http://paneradoblits.blogspot.com/2009/01/cada-dia-neix.html

*

El silenci és una callada resposta

 

El silenci és una callada resposta

feta per una pregunta

encara no presentada.

Una munió de silents respostes,

és un debat buit de preguntes.

Fragància abstreta

de les blanques flors

dels vorals,

resposta buida dels miler de perquès

que llancen a l'aire

les confoses abelles del saber.

Camins trencats de retorn a casa,

desfent fileres irregulars

de formigues carregades

que trepitgen milers de perquès per terra.

Cauen indòmites les gotes

des de núvols ufanosos

amb milers de perquès en arribar  

a un sol ja moll.

Tants perquès per una sola resposta.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/06/per-que.html 

PER QUÈ

 

un mon tancat és el silenci
sorgeix del no-res
per endinsar-se en el cau
d’uns per quès
sense respostes

es camina entre interrogants,
de flaires ja olorades,
l’abraçada d’entorns coneguts
i pel damunt de tot
un dubte s’enlaira...
apareix la qüestió
i algun per què

per què els dies descansen en l’oblit
per què la pluja confon les llàgrimes
per què el vent allunya el record
per què el soroll troba al silenci...
per què ...

i és que el per què
sempre té massa respostes


*

Vindrà el temps proper

 

Vindrà el temps proper

on el nostre passat tornarà

a esser present

i els retalls que la memòria

guarda dins es desfilaran

en nous actes

que en un deja vu reconeixerem

com a propis.

La mar tornarà planera

a llepar els peus nus

amb son gust salobre

que tant enyorem

i escriurem de nou els mots

que se’ns han quedat dins

del cor, alguns enquistats

i altres verdejant

amb la nostra sang

com saba regant.

És l’oblit el núvol negre

que sempre ronda

pel damunt nostre

i ens recorda que no tot és

com sembla, blau i bonic.

No creixen arbres

a la vora de la mar,

ni les seves branques

tenen nius amb ocells cantors.

Juguem de nou amb els record

que l’hivern ha amagat

entre boires arran de mar,

catifa de sorra

que la neu ha volgut besar.

Deixa que l’oblit camini

i amb pas cansat s’allunyi

del nostre record

i del nostre present.

Deixa que l’hivern marxi...

que l’abril el seguirà

i l’any anirà passant

fins un nou estiu vinent.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/labril.html 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'ABRIL

un forat ombrívol és l’oblit
traspassat d’ombres
i de cels coberts
al·lè d’hivern
i mirades nevades
lloc distant d’aquell mar d’ahir
tant proper !tant nostre!
llençol d’encontres i mots a cau d’orella
on la sorra fou la capsa
que guardà tantes petjades
i la platja...
vitrina d’instants robats

la mar no vol el teu dol
ni el ressò dels records
vol...  espai de retrobades
i estola de moments,
mirall de cossos
per revestir-los de sol
i capvespres sacsejats d’aigües
on prendre l’airet entre claques...

deixa que l’oblit camini
i que el forat esdevingui ple
deixa que l’estiu fongui les ombres
i creui entre els arbres el blau del cel

deixa... que segueixi l’hivern
que l’abril el seguirà

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/avui-que-la-tardor.html 

*

He trobat

He trobat

el fang amb que es fan

el somnis

i n’he començat a modelar

un,

on sortim tu i jo,

un somni petit i blanc,

no preguntis,

m’ha sortit així.

Polièdric,

pots mirar-lo de mil maneres

i gairebé sempre veuràs

el mateix,

tu i jo, fora del temps,

plens de vida,

amb alegres records

del que ens envolta

i que compartim.

Perquè blanc,

potser per la conjunció

de tots els colors.

Perquè petit,

perquè només hi cabem

tu i jo.

Sense més paraules,

sense més records.

Sense cap més il·lusió

que compartir-ho tot.

Podria modelar

altres somnis,

però aquest petit i blanc

és l’únic que vull

perquè hi ets tu

i el silenci perdut

d’aquell primer instant.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/04/sense-somnis.html