Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
11 de març 2022
HORITZÓ ENLLÀ
les ombres caminen
amb nosaltres,
altres petjades
precediren les nostres,
també nosaltres
serem ombres
i les nostres petjades
seran esborrades
pels que vindran
quants pensaments
sota el solc dels passos,
quantes mirades
a un demà
que sempre és lluny
de qui mira...
la terra però
segueix ferma
sota els nostres peus
i sosté calladament
el caminar infinit
d’un demà que sempre és
horitzó enllà...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/el-altres.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bonic aquest poema...Els altres trepitgen les nostres ombres i nosaltres les seves, el mateix passa amb les petjades!
ResponEliminaBon cap de setmana.
és una mirada generacional del passar... tots compartim una mateixa terra i un horitzó que ens empeny a mirar una mica més enllà...
ResponEliminaBon cap de setmana Roser
La vida segueix, tot i nosaltres.
ResponEliminaAferradetes, Maria.
Així és Sa Lluna i que per molts anys ho sigui, encara que ens cal una mica més d'enteniment a tots plegats, tant avenços i seguim tenint guerres
ResponEliminauna abraçada...