perquè té els colors d’ahir
d’abans d’ahir...del passat
si no...
com reconèixer un retrat
si no hem captat el seu rostre abans?
com caminar avui
si no haguéssim aprés el pas ahir?
com tenir avui si no tenim ahirs?
el passat queda difús
perquè anem deixant espai al demà
el temps és pretèrit
perquè s’escampà en la sorra dels dies
les estacions van i venen
iguals i distintes
mentre seguim caminant
caminem de nou i altra vegada
tot pintant el rostre d’aquest present
que serà l’ahir d’un altre demà
queda pintat amb un color vell el viscut,
tenim a les mans tota la resta de colors
per pintar el llenç del demà...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/11/pintat-amb-un-color-vell.html
Però també d'un bell color...Amb les mans plenes de tots els colors, tindrem un demà molt bonic.
ResponEliminaM'agraden molt les teves presentacions!
Bon vespre, Maria.
Gràcies Roser per les teves paraules... intento condensar en la imatge l'essència, el missatge principal del poema, unes vegades és més encertat que d'altres, però sempre és un plaer i una satisfacció fer-ho...
ResponEliminaque sigui un bell dia...