el camí s’allunya
el tren se m’endu
et deixo el meu desig
com a penyora
l’alè com un xiuxiuejar de fulles
i el frec com a vent del nord
aquí ho deixo, vora teu
tot tant a prop
que ni tant sols ho saps
lluny de tu...
espurnes escric del que et diria
visc la fredor de la distància
deixo obertes les portes
del poc que queda en mi
minses bagatel·les que guardo
d’un tresor perdut
et deixo la dolçor d’una pell nua
el silenci d’uns mots no escrits
les carícies desitjades
i l’instant d’un dia primer
per a mi...
deixo aquests caminars
que mai farem plegats
ara passejo per un passeig
cartografiat massa lluny d’allí
el tren se m’endu...
el camí s’ha esborrat
tant lluny...de tu
... massa lluny teu!
Siles espurnes surten del cor, benvingudes siguin...
ResponEliminaBon vespre, Maria.
Sempre! ... si no millor no dir res.
ResponEliminaBona nit Roser