Calles i marxes sense

 

Calles i marxes sense

dir allò que esperava.

Silenci queda només.

No deixes les paraules que volia,

ni els dits s’allargassen

per tocar-me abans

de la furtiva escapada.

Sembla tot dit,

quan no hi ha res

que s’hagi deixat

a l’abast de l’enteniment.

Jo vull sentir-te dir t’estimo

en tants tons,

amb tants matisos,

amb tanta tendresa,

i rep tan sol l’absència del so,

el color del silenci

com únic resplendor

que aclareixi els meus dubtes

i els meus temors.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/07/silenci-queda-nomes.html