26 de desembre 2009

Nadal



DEL NADAL (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/del-nadal.html

Nadal,
un vol d’intencions
sobre un paratge feréstec.
Nadal,
un retorn de cançons
sobre un penya-segat de crits.
Nadal.
Nadal,
un racó de la casa,
on treuen la pols de tot l’any,
les rialles dels infants.
Nadal,
pintades de vermell
les galtones dels nens,
ens descobreixen per instants,
la força de la fe,
la il•lusió feta art,
en les ninetes clares
dels seus ulls
com antuvi ho foren nostres.
Nadal,
la realitat dels grans,
vista per uns moments,
amb els cor dels petits.
Nadal,
temps de quitxalla
vestida amb dits cansats.
Safe Creative #0912265202832

23 de desembre 2009

DEL NADAL




del Nadal
en voldria ser la mirada
d’un desig de Pau
la innocència d’un nen
la figureta d’un pessebre
la nota d’una nadala
o tant sols una volva de neu

del Nadal
m’agradaria ser l’escalfor d’una abraçada
la flaire de voluntat...
l’anhel d’un món millor
o la senzilla proximitat
pels que se senten sols

... a totes i tots us desitgem un BON NADAL...
la senzillesa de seguir amb ganes, alegria i il•lusió aquest camí de cada dia.

Safe Creative #0912155121502

22 de desembre 2009

Com una dansa de sorra

 ÉS L'ATZAR (II)
 http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/es-latzar.html

Si voleu, entreu-hi:
http://www.youtube.com/watch?v=518XP8prwZo

Com una dansa de sorra
sobre un vidre
que ens treu la llum
del seu interior,
la vida ens va dibuixant paisatges
que des de aquest diari esdevenir
anem recordant.
És l’atzar
d’aquesta dansa dels dits
que ens dibuixen,
la que fa el nostres records vius
i de vegades perennes.
És l’atzar
d’aquesta dansa
la que fa que ens enlluerni
la ràfega de llum
que sorgeix des de dins.
És l’atzar
d’aquesta dansa,
la que fa que perdurin
més enllà de nosaltres,
les imatges de la nostra vida.
És l’atzar...
Safe Creative #0912265202856

19 de desembre 2009

ÉS L'ATZAR



és l’atzar que el vent s’endu
i és una il•lusió que el temps ens torna

són els sons d’una cançó
que es repeteix
com ressò dels nostres dies

són les flors
esclat d’una follia
que avui és
i demà ja s’ha esvaït

i retallem lletres
i cantem melodies
i cerquem flors
i tot plegat
són les petites coses
que donen sentit
i que fan que sigui
la nostra realitat

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/12/retallo-lletres-latzar.html

Safe Creative #0912085080405

16 de desembre 2009

Crivellades amb els solcs



LES MANS (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/les-mans.html

Crivellades amb els solcs
del pas del temps,
treballen les mans amb dolor,
dolor de mots
que es perden
com es perden el homes,
companys d’infantesa.
Endurides com a estones el cor,
les mans van treballant,
a cops amb tremolor,
de vegades d’impotència,
de vegades d’esgotament,
cauen les mans, entre tremolors.
De tant en tant,
quan la pau li ofereix,
la ruda mà,
acarona carícies en dóna,
infants i descansa els dits,
cansats,
endurits en suaus versos
que li canten a la nit,
desvetllant antics amors
que li són reeixits.
Desballesten les hores,
la vida tranquil•la,
per tornar al dia a dia,
desballesten les hores,
la il•lusió sorgida
amb els versos
de l’ànima lletraferida.
Safe Creative #0912165122544

14 de desembre 2009

LES MANS



… les mans…
instruments de pau
anells d’amor
estri de paraules
sense so
que parlen més que diuen
que escriuen
només un bocí del que senten

... les mans...
embolcall de carícies
abric d’abraçades
estendard de pèrdues
o coixí de llàgrimes
elles... tant sols elles
poden dir
les paraules
d’aquesta ànima lletraferida

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/si-tot-el-que-el-so-fa.html

Safe Creative #0912135108837

13 de desembre 2009

Quan l’albada



QUI SAP(II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/qui-sap.html

Quan l’albada
es fa dia
i la llum ens entra
de mil maneres
pels nostres ulls,
no guardem els somnis,
no,
solsament esperem
que es facin
realitat algun dia.
Quan la nit
es fa foscor,
ens deixa al costat
del coixí,
una agulla de cosir,
i es passen les hores
cosint desig amb desig,
per fer un llençol
de somnis
que deixarem
als peus del llit,
quan la vida
en faci alçar
al primer crit.
Safe Creative #0912125106850

12 de desembre 2009

Si tot el que el so fa




MAI (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/mai.html

Si tot el que el so fa
que sigui vida,
s’allunyés de mi,
i em deixes
en un negre silenci.
Si el cos em rebutges
el do de la paraula,
i restés per sempre mut.
Si el cor no et pogués dir
perquè em batega,
i la resposta fos
de nou un altre silenci,
tant fosc com abans,
no em miris el rostre,
trist i afligit,
ni pensis que saltaria
per finestrals
ni penya-segats,
no.
Si tot això passés,
mira’m les mans,
perquè mentre puguin
els dits éssers vius,
i dansar sobre teclats,
o ballar ben agafats
amb la ploma,
sortiran els mots
del meu cor,
i et contaran de sol i lluna,
de petons i d’amors robats,
qui sap també
si seran mots versats
d’aquest pobre aprenent
que en fa del mot, la vida
i del silenci, el cant.
Si tot això passes,
que no seria,
potser com avui?
Com aquest dia,
que amb silenci
llegeixes la tasca
d’aquesta ànima lletraferida.
Safe Creative #0912125106829

11 de desembre 2009

QUI SAP



qui sap si els somnis
són l’escambell del matí
qui sap si els records
són les seves engrunes
potser l’espera
és el lloc on tots ells s’allotgen

ens queden els colors
ens queden les restes
guardem les sensacions
que de vegades
són també
moments somniats
flors nascudes al bell mig
de la foscor,
de la nit
tot esperant
l’esclat del dia
i quan l’albada arriba
els somnis
s’amaguen de nou
en l’espera


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/12/senceta-el-mati.html

Safe Creative #0912085080399

09 de desembre 2009

Com en uns mots encreuats



ADORNEN EL CAMÍ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/adornen-el-cami.html

Com en uns mots encreuats,
caient-hi dignament,
les fulles em fan llegir
els mots d’un passat proper.
Com un abecedari
desgranant-se del sostre
d’un bosc de paraules,
amb milers de lletres de colors,
s’escriuen als meus peus
aquells versos que van fer realitat.
Com en una parada
de mercat remenant
pel terra sobre una borrassa
de terra molla,
s’escampen les fulles tafaneres
de la darrera tardor.
Juguen a trencar-se
sota el pes dels meus passos
i em fan una cançó
que de nou es repeteix.
Cauen,
ballant balls inversemblants
amb gir de bafarades
de vents inclòs.
M’acompanyen,
sense més,
en el passeig solitari i silent
de cada vespre
mentre el sol s’amaga a dormir
en la serralada de darrere el riu.
Safe Creative #0912095086954

08 de desembre 2009

MAI



mai el parlar, ni el dir,
ni la veu, ni el verb pronunciat
dirà tot el que un cor batega
el que una ànima sent
la vida que s’allotja dins
la plenitud de les sensacions
l’acaronament d’un suau ventijol
el brill d’un raig de sol
la infinitud d’una mirada

si no pogués parlar
viuria en silenci
on tot és possible,
en un llenguatge sense sons
en un buit que vessa
en un escampat de mirades
de somriures
de gestos o d’afectes

si no pogués parlar...
seria el meu rostre
un mirall del món


http://desdeminoray.blogspot.com/2009/12/donde-se-entierra-el-olvido.html

Safe Creative #0912085080382

07 de desembre 2009

ADORNEN EL CAMÍ



les fulles m’adornen el camí
m’acompanyen durant un temps,
me’l mostren, me’n parlen
i després se’n van

es travessen en el camí
uns cops rialler,
altres entristits
però sempre hi són a la tardor,
de vegades em fan d’estora
cruixen sota els meus peus
i semblen voler ballar
...
el meu camí és solitari
m’acompanyen
records del passat
o potser projectes del demà...
pensaments
que en silenci van i venen
mentre l’aire fresquet de tardor
em va picant les galtes

Safe Creative #0911305033481

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/11/volen-dansant.html

03 de desembre 2009

Et regalimen llàgrimes entonades




DE LES LLÀGRIMES II (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/de-les-llagrimes-ii.html

Et regalimen llàgrimes entonades
amb el dolor del cor.
Cada gota és la nota d’un cant
que em trenca de dolor.
Tot i silents regalimen
fuses i semifuses amb la pell.
El so del dolor tot i callat és terrible,
i em trenca l’ànima.
S’emmudeix el singlot
que acompanya la pluja salada galtes avall.
Submises amb la tristor,
cauen entollant-se en un terra humit.
Ofegant-se entre cadascuna d’elles
la darrera que cau des de dalt
Safe Creative #0912035055675

02 de desembre 2009

Com un flautista


Com un flautista
que les embruixa,
em segueixen les fulles
amb cant de vent.
Revolen entre cames
com ocells de ventafocs,
juguen a deixar-se agafar,
són els darrers jocs
que poden jugar.
Cauen com pluja
de somni de contes
i em pinten somriures
quan et cobreixen.
Són fulles,
només són fulles.
Fulles que enterren
anhels de tardor,
que preparen pels freds
d’un hivern amb colors
de llar i de foc.
Crits d’infants,
que entonen cançons,
s’acaba la tardor,
s’apropa el Nadal.

Safe Creative #0911305033535