Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
Llegeixo i escolto, en silenci, el ressò de les teves paraules i et sento.Aferradetes, nina.
De vegades pensem que el silenci és l'absència de soroll, però el soroll no sempre ve de fora...Aferradetes Lluna :)
Penso que el ressò és la veu del silenci que que guardem dins nostre, ben a prop del cor!!!Petonets, Maria.
jo també ho crec així... tot i que de vegades és bo alleugerir-se un xicuna abraçada Roser... bon cap de setmana :)
Gràcies per les teves paraules...
Llegeixo i escolto, en silenci, el ressò de les teves paraules i et sento.
ResponEliminaAferradetes, nina.
De vegades pensem que el silenci és l'absència de soroll, però el soroll no sempre ve de fora...
ResponEliminaAferradetes Lluna :)
Penso que el ressò és la veu del silenci que que guardem dins nostre, ben a prop del cor!!!
ResponEliminaPetonets, Maria.
jo també ho crec així... tot i que de vegades és bo alleugerir-se un xic
ResponEliminauna abraçada Roser... bon cap de setmana :)