Hem
escrit
cadascú
la seva història,
tants
cops
com
les hem viscut,
hem
gravat els records
que
imaginàvem cada u
des
del seu punt
de
la soledat.
Hem
fet de tot allò diferent
un
nexe d’unió,
un
llaç per viure
el
que no hem viscut,
el
que més hem desitjat.
*
La
meva pluja
veu la mar volant
des
del cel
i
cada gota corre
per
jugar
amb
les germanes
salades
que
van a besar la sorra.
La
pluja no vol besar
les
meves galtes,
perquè
les gotes salades
no
toquen la sorra,
les
meves regalimen
fins
arribar
a
les comissures
de
la boca
i
segueixen rodolant
cara
avall.
09 de març 2019
Hem escrit
08 de març 2019
TINC... / JUNTS?
Qui sap si / maria Varu
Tinc una biblioteca plena
Tinc una biblioteca plena
de llibres escrits amb les paraules
que mai et vaig dir,
una videoteca farcida amb cintes
de les imatges amb el moments
que mai vàrem viure.
Tan a prop que mai escoltares
els mots que duien clavats els meus llavis,
i tan lluny que no veies el reflex
dels meus ulls en mirar-te.
Em demanes -sense saber-ho -
que faci el que he fet tant de temps
i em quedi amb el que vius
que no tens més batecs
que els teus i... els meus,
si al menys bateguessin junts!
Junts?
La pluja no sap del mar fins que la troba
els llibres no tenen so
fins que les paraules no es llegeixen
la mirada no és reflecteix sense un mirall
la música no s’escolta en la distància
tampoc el ball té pas sense compàs
envoltats de món
i tant lluny... d’a prop
quan de temps perdut!
en un joc de futileses
quantes paraules perdudes!
llençades al temps
d’un temps que ja no tornarà...
*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)