Vindrà el temps proper
on el nostre passat tornarà
a esser present
i els retalls que la memòria
guarda dins es desfilaran
en nous actes
que en un deja vu reconeixerem
com a propis.
La mar tornarà planera
a llepar els peus nus
amb son gust salobre
que tant enyorem
i escriurem de nou els mots
que se’ns han quedat dins
del cor, alguns enquistats
i altres verdejant
amb la nostra sang
com saba regant.
És l’oblit el núvol negre
que sempre ronda
pel damunt nostre
i ens recorda que no tot és
com sembla, blau i bonic.
No creixen arbres
a la vora de la mar,
ni les seves branques
tenen nius amb ocells cantors.
Juguem de nou amb els record
que l’hivern ha amagat
entre boires arran de mar,
catifa de sorra
que la neu ha volgut besar.
Deixa que l’oblit camini
i amb pas cansat s’allunyi
del nostre record
i del nostre present.
Deixa que l’hivern marxi...
que l’abril el seguirà
i l’any anirà passant
fins un nou estiu vinent.
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/05/labril.html
