Dibuixo
les galtes rosades
de
l’enyor que guardo dins meu
i
sento el bategar del cor
que
estima el meu,
i
sento que la distància
va
teixint l’oblit,
però
si més no esperaré demà
per
començar a teixir,
com
vaig esperar ahir,
i
abans d’ahir
i
tots els dies
que
es van desfullar
en
néixer la nova albada.
