25 de maig 2017

En un racó de la biblioteca



En un racó de la biblioteca
jo callat escolto els versos
que volen pel sostre
buscant finestrals
on escampar
boires inexistents,
volar cercant altres versos
i buscar cors per lligar sentiments
que en silenci s’escapen.
Els dits cerquen descuidats
un tros de paper i un llapis
per escriure els versos
que em surten al reclam
dels que sento,
però els dits es perden en l’aire
i no escriuen els batecs
d’un cor que canta mots lligats
al silenci que m’envolta
en mig de la gentada.
Quan s’apaguen
els repetits aplaudiments,
em llevo i callat m’acomiado
dels silencis i dels amics,
dels veïns i dels desconeguts
aixecant el front
com una salutació apresa
en un univers divers
que em coneix i em perdona.
Queda la festa de mots lligats
i dormint en taüts
de paper negre que quelcom
de tant en tant obrirà
per llegir pensaments aliens,
o no.
Jo ja m’he acomiadat
d’aquestes festes
que me fan estrany,
jo sols vull un full i un llapis
per fer la meva festa,
pròpia de silencis
i passejades de carbó
per sobre una pista
de cel·lulosa verge,
per fer-la meva.
Una cambra plena de records
que vull deixar per un infinit
que algun dia s’acabarà.

21 de maig 2017

Tinc el llibre obert


Tinc el llibre obert
a la vora de la finestra
amb els finestrals
lliures de batre
si bufa el vent,
quan bufi el vent.

I si la dansa arriba
dansen els fulls
i voleien les paraules
avant i enrere,
com si et busquessin
com si el record
no s’hagués esborrat.

I si la dansa arriba
i amb ella cauen llàgrimes
que desfan els límits
de lo que està escrit,
esborra sentiments, no,
esborra la petjada,
perquè els sentiments
no s'esborraran mai,
com a molt i seria funest,
cauran sota la nebulosa patina
de l’oblit etern.


https://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/som.html

20 de maig 2017

SOM

 -confosa ressaca-


som un llibre escrit
que dibuixa la vida
pedres d’ensopec
i flors a les voreres
pluja que ens mulla el vestit
gotes que brollen en la mirada
fulls que es desenganxen
altres que estripem
pàgines que descriuen instants
ratlles breus per a un temps llarg

i el camí avança
deixant enrere les passes fetes
l’horitzó sempre és al davant
i la mirada el mira
encuriosida pel que ens dirà...

un llibre és la vida
i demà el desarà l’oblit

*
https://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/confosa-ressaca.html

10 de maig 2017

El plany cau del mateix racó


cae siempre sola la soledad,
entre el lamento de si misma…(II)


El plany cau del mateix racó,
continu com el so del rellotge
del mateix racó,
com un rosari que sempre es resa,
sense acabar mai els misteris,
repetint angoixes i desigs,
records i lletanies
de volers que s’escapen.
Com un cuc ple de remordiments
que s’encerclen sobre si mateixos,
ofegant-se poc a poc.
La soledat gebra,
els remordiments enfolleixen,
el silenci és clava dins
com un ganivet de gel,
tant sols un possible mot,
un vers escapat del taüt de vidre
podria ser una nova primavera.


http://papirers.blogspot.com/2012/12/p-330.html

09 de maig 2017

Confosa ressaca


el olvido es vida perdida...
el recuerdo es vida sin tiempo... (II)


Confosa ressaca
d’idees de boira,
llençols blancs
que envolten el pensament
fent diàfana,
clara,
transparent la memòria.
Buida.
Si fos possible,
guardar les engrunes
de la memòria
per fer els pans
dels records
i viure eternament
en l’embriac
del seu perfum.
Vivint a cada mos
l’ahir que el temps
va fondre en foscors
per fer lluernes
que il·luminin aquells
passats moments.



08 de maig 2017

Com una manta que mai treu el fred


ese misterio de la tristeza
siempre por resolver…(II)


Com una manta que mai treu el fred.
Com un plat que mai s’acaba d’empassar.
Com un núvol que mai acaba de deixar sortir el sol.

Et sento trista.
Blanca de fulls.
Buida de mots.
Plena de silencis.
Aclaparada de records.
Curull d’absències.

Com l’única flor del test.
Com el darrer llibre de la biblioteca.
Com el darrer bes de l’amant.

A punt de l’oblit.
Mirant com s’escapa el tren.
I amb tot això.
Sempre em tindràs a la vora.

Esperant el mots i els silencis.
Compartint absències i records.
Mirant núvols i solanes.



05 de maig 2017

He oblidat com era el temps


desperté de nuevo a la luz de tu palabra…(II)


He oblidat com era el temps
on tot era silenci.
Ara, el so són dels mots,
que com ressò,
retronen en el cervell,
repetint els versos
que alliberaves
en néixer el nou dia,
albades de boires i glaç.
Matinades de gebre i fred.
Aurores de primaveres
despertant entre somnis
d’hiverns aclaparats.
Despertar
per escoltar versos
amb mots florals
i espurnes de foc
que escalfen cors abandonats.
Silents.
Sons virolats,
amb arpegis
que lliguen sentiments.
Vull de nou escoltar
el cant de la teva veu,
mentre reciten mots versats.