En
un racó de la biblioteca
jo
callat escolto els versos
que
volen pel sostre
buscant
finestrals
on
escampar
boires
inexistents,
volar
cercant altres versos
i
buscar cors per lligar sentiments
que
en silenci s’escapen.
Els
dits cerquen descuidats
un
tros de paper i un llapis
per
escriure els versos
que
em surten al reclam
dels
que sento,
però
els dits es perden en l’aire
i
no escriuen els batecs
d’un
cor que canta mots lligats
al
silenci que m’envolta
en
mig de la gentada.
Quan
s’apaguen
els
repetits aplaudiments,
em
llevo i callat m’acomiado
dels
silencis i dels amics,
dels
veïns i dels desconeguts
aixecant
el front
com
una salutació apresa
en
un univers divers
que
em coneix i em perdona.
Queda
la festa de mots lligats
i
dormint en taüts
de
paper negre que quelcom
de
tant en tant obrirà
per
llegir pensaments aliens,
o
no.
Jo
ja m’he acomiadat
d’aquestes
festes
que
me fan estrany,
jo
sols vull un full i un llapis
per
fer la meva festa,
pròpia
de silencis
i
passejades de carbó
per
sobre una pista
de
cel·lulosa verge,
per
fer-la meva.
Una
cambra plena de records
que
vull deixar per un infinit
que
algun dia s’acabarà.
