30 de novembre 2016

L'ahir es desfà

Letern ens espera(II)


L'ahir es desfà
amb petites espurnes
que s'escampen
per fer nous focs,
mirades dins els teus ulls,
 jocs de dits
descosint instants,
pell de cara al vent matiner,
mentre les onades
apropen el vell mariner
amb sa barca giravoltant
fora la platja,
ensenyant a aquell jove
que fou,
que encara pot jugar
amb la mar,
la vella enamorada
que no el deixarà
marxar victoriós.
Deixa enrere
el teu present,
la mirada llarga,
el pensament valent.

29 de novembre 2016

L'ETERN ENS ESPERA


-Cauen els signes-



cauen els signes
més no mor el passat
és camí caminat
melodies dansades
dies viscuts
amb pluja i sol
d’hivern i estiu

jornades aïllades són
grafies de cors silents
batecs que dia a dia
han esbossat un passat
... han escrit versos
amb l’empremta
d’un camí vers l’infinit...

deixa que els records
caiguin en la follia de l’ahir
i que l’avui estreni
un altre espai...
dibuixarem instants nous
i escriurem nous mots
guaitarem altres paisatges
i escoltarem altres rierols
... l’etern ens espera
i la música
mai s’acaba...


Safe Creative
#1611259911529

28 de novembre 2016

Com una ombra cosida als peus



 Un mirall ens miralla (II)

Com una ombra cosida als peus,
reflex en un mirall d’aigua.
Com l’ombra retallada entre els núvols,
escales de polsims per pujar al cel.
Com la mirada posada
en l’espatlla retallada
pel contrallum de la porta en obrir-se.
Com les paraules que retornen
en una conversa agònica entre sospirs.
Com la il·lusió que creix fins l’infinit
poc abans d’esclatar semblant un globus pansit.
Com els versos que surten ensopegant
entre els llavis fins arribar al seu destí.
Com el cor que no para bategar,
esperant de nou la sortida del sol,
per veure l’ombra.
Esperant la tempesta,
per veure els núvols.
Esperant veure’t passar,
per veure’t l’esquena tibant.
Esperant el so de la teva veu,
per sentir les paraules volar.
Esperant fer plans,
per veure com creix la il·lusió.
Esperar llegir poemes,
per escoltar el teus versos.
Esperar que arribis a la vora
per no deixa de bategar...
i viure al teu voltant.

27 de novembre 2016

UN MIRALL ENS MIRALLA

Et miro als ulls de nou,
i res em sona a ficció
perquè cada mot és veritat,
cada paraula llum.
I encara em pregunto:
Qui sóc jo?
...sense tu!

-una porta ens separa-



i sense tu
... qui sóc jo?

un mirall sempre ens miralla
i allà on hi ha un jo
sempre s’il·lumina la presència d’un tu

bell misteri que fa adonar-nos
del ressò que ens respon
de la distància que ens apropa
de la mirada que ens mira
i fins i tot de la soledat
que ens escolta
en aquests instants
de cada dia

les nostres paraules
són els versos entrellaçats
amb la mateixa il·lusió
del primer dia
amb la inquietud
d’un primer escrit
sentint que més enllà
de tota perfecció
s’hi amaga el batec que l’ha fet ser...



Safe Creative
#1611229879255

26 de novembre 2016

Una porta ens separa

Sóc (II)



Una porta ens separa,
flaire de tardor humida.
Rere el finestral
es veu fugir
amb pas de cargol
un sol mancat d'escalfor,
sense saber on amagar
la llum escassa
que encara guarda.
Com aquest sol
cada cop més llunyà,
són ara els batecs
que ens uneixen,
els instants flonjos
que s'escolen
al so continu
d'un rellotge repetit.
Com aquell vals
que sempre vam dir
que ballaríem,
són recurrents els mots
dels nostres versos,
i en acabar
diu sempre el mateix,
el nostre poema acabat .
Mentrestant
miro en la distància,
i et veig escriure
amb la mateixa il·lusió
que amaguem
els nostres silencis.
Et miro als ulls de nou,
i res em sona a ficció
perquè cada mot és veritat,
cada paraula llum.
I encara em pregunto:
Qui sóc jo?
...sense tu!

25 de novembre 2016

SÓC



qui sóc jo ara mateix?

sóc
el desig d’obrir portes més lluny de mi
de ser la flaire que embolcalli aquest petit món
un mon que en mi és presoner
que em depassa i m’engrandeix
més enllà del límit de la meva pell

sóc
el batec de la terra que trepitjo
el regalim d’un núvol o
les ales d’un vol finit,
qui sap si...
 l’eternitat efímera d’un instant
o la fragilitat d’un somni

sóc...
potser
el vers no escrit
d’un poema inacabat
o el so d’una melodia
no composada...

fragilitat
conjetura
debilitat
ficció
...
però més enllà de tot... soc!




Safe Creative #1611219868764

Cauen els signes



pols enamorat (II)

Cauen els signes
d'una tardor
que passa intel·ligiblement.
I d'un vol,
breu i alegre
a l'impuls de la música
que l'aire sona
entre  les branques nues.
El camí s'allargassa
entre revolts i pujades,
un pont de pedra
que acarona
les aigües del petit rierol.
Pedres velles
amb molsa mirant al passat
presents per sempre
davant del sentit caducifoli
dels nostres records
caient entre els racons
de la follia del pensament.
Mentrestant els sons
dels teus versos
agafen la volada
d'una cançó
que entre poc a poc
en el  meu cor.

24 de novembre 2016

POLS ENAMORAT


tot és subtil,
menys el meu amor
menys el meu amor

-com el remolí-



subtil
caducifoli
intangible
volàtil
...
innocència d’enamorats
ingenuïtat dels amants
amor que ens habita
l’estimar que ens acompanya...

empremtes de vida són
que marquen les petjades
d’un camí que ens defineix

caducitat marcada, a la fi
pels dies que avancen o
pel nostre propi venciment
...
qui sap però... si més enllà
d’aquell instant darrer
lo intangible
lo incorpori
siguin les empremtes que resten del nostre pas

com escrigué el poeta:
seran cendra, més tindrà sentit
pols seran, més pols enamorat




Safe Creative
#1611189856532

Com un tètric fantasma

Contem la pel·lícula II (II)



Com un tètric fantasma
en un castell abandonat,
espero el retorn
del teu caminar,
amb una salutació alegre
que m’il·lumini la llar.
Protagonista
d’incerts silencis,
com una primerenca
pel·lícula en  blanc i negre
de ràpids moviments.
Saludant a una finestra
rere els vidres de la qual,
ningú em respon.
Habitant de boscos
desemparats
cercant el llop
dels contes
com a única companyia,
junts a la vora
d’un foc minso
ens contem penes i pecats,
mentre a la vora
s’escalfa un raquític sopar.
Sort dels versos
que em recita
amb exquisidesa
l’il·lustrat llop,
de poetes
que ja no ens respondran.