L'ahir
es desfà
amb
petites espurnes
que
s'escampen
per
fer nous focs,
mirades
dins els teus ulls,
jocs de dits
descosint
instants,
pell
de cara al vent matiner,
mentre
les onades
apropen
el vell mariner
amb
sa barca giravoltant
fora
la platja,
ensenyant
a aquell jove
que
fou,
que
encara pot jugar
amb
la mar,
la
vella enamorada
que
no el deixarà
marxar
victoriós.
Deixa
enrere
el
teu present,
la
mirada llarga,
el
pensament valent.