26 de desembre 2009

Nadal



DEL NADAL (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/del-nadal.html

Nadal,
un vol d’intencions
sobre un paratge feréstec.
Nadal,
un retorn de cançons
sobre un penya-segat de crits.
Nadal.
Nadal,
un racó de la casa,
on treuen la pols de tot l’any,
les rialles dels infants.
Nadal,
pintades de vermell
les galtones dels nens,
ens descobreixen per instants,
la força de la fe,
la il•lusió feta art,
en les ninetes clares
dels seus ulls
com antuvi ho foren nostres.
Nadal,
la realitat dels grans,
vista per uns moments,
amb els cor dels petits.
Nadal,
temps de quitxalla
vestida amb dits cansats.
Safe Creative #0912265202832

23 de desembre 2009

DEL NADAL




del Nadal
en voldria ser la mirada
d’un desig de Pau
la innocència d’un nen
la figureta d’un pessebre
la nota d’una nadala
o tant sols una volva de neu

del Nadal
m’agradaria ser l’escalfor d’una abraçada
la flaire de voluntat...
l’anhel d’un món millor
o la senzilla proximitat
pels que se senten sols

... a totes i tots us desitgem un BON NADAL...
la senzillesa de seguir amb ganes, alegria i il•lusió aquest camí de cada dia.

Safe Creative #0912155121502

22 de desembre 2009

Com una dansa de sorra

 ÉS L'ATZAR (II)
 http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/es-latzar.html

Si voleu, entreu-hi:
http://www.youtube.com/watch?v=518XP8prwZo

Com una dansa de sorra
sobre un vidre
que ens treu la llum
del seu interior,
la vida ens va dibuixant paisatges
que des de aquest diari esdevenir
anem recordant.
És l’atzar
d’aquesta dansa dels dits
que ens dibuixen,
la que fa el nostres records vius
i de vegades perennes.
És l’atzar
d’aquesta dansa
la que fa que ens enlluerni
la ràfega de llum
que sorgeix des de dins.
És l’atzar
d’aquesta dansa,
la que fa que perdurin
més enllà de nosaltres,
les imatges de la nostra vida.
És l’atzar...
Safe Creative #0912265202856

19 de desembre 2009

ÉS L'ATZAR



és l’atzar que el vent s’endu
i és una il•lusió que el temps ens torna

són els sons d’una cançó
que es repeteix
com ressò dels nostres dies

són les flors
esclat d’una follia
que avui és
i demà ja s’ha esvaït

i retallem lletres
i cantem melodies
i cerquem flors
i tot plegat
són les petites coses
que donen sentit
i que fan que sigui
la nostra realitat

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/12/retallo-lletres-latzar.html

Safe Creative #0912085080405

16 de desembre 2009

Crivellades amb els solcs



LES MANS (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/les-mans.html

Crivellades amb els solcs
del pas del temps,
treballen les mans amb dolor,
dolor de mots
que es perden
com es perden el homes,
companys d’infantesa.
Endurides com a estones el cor,
les mans van treballant,
a cops amb tremolor,
de vegades d’impotència,
de vegades d’esgotament,
cauen les mans, entre tremolors.
De tant en tant,
quan la pau li ofereix,
la ruda mà,
acarona carícies en dóna,
infants i descansa els dits,
cansats,
endurits en suaus versos
que li canten a la nit,
desvetllant antics amors
que li són reeixits.
Desballesten les hores,
la vida tranquil•la,
per tornar al dia a dia,
desballesten les hores,
la il•lusió sorgida
amb els versos
de l’ànima lletraferida.
Safe Creative #0912165122544

14 de desembre 2009

LES MANS



… les mans…
instruments de pau
anells d’amor
estri de paraules
sense so
que parlen més que diuen
que escriuen
només un bocí del que senten

... les mans...
embolcall de carícies
abric d’abraçades
estendard de pèrdues
o coixí de llàgrimes
elles... tant sols elles
poden dir
les paraules
d’aquesta ànima lletraferida

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/si-tot-el-que-el-so-fa.html

Safe Creative #0912135108837

13 de desembre 2009

Quan l’albada



QUI SAP(II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/qui-sap.html

Quan l’albada
es fa dia
i la llum ens entra
de mil maneres
pels nostres ulls,
no guardem els somnis,
no,
solsament esperem
que es facin
realitat algun dia.
Quan la nit
es fa foscor,
ens deixa al costat
del coixí,
una agulla de cosir,
i es passen les hores
cosint desig amb desig,
per fer un llençol
de somnis
que deixarem
als peus del llit,
quan la vida
en faci alçar
al primer crit.
Safe Creative #0912125106850

12 de desembre 2009

Si tot el que el so fa




MAI (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/mai.html

Si tot el que el so fa
que sigui vida,
s’allunyés de mi,
i em deixes
en un negre silenci.
Si el cos em rebutges
el do de la paraula,
i restés per sempre mut.
Si el cor no et pogués dir
perquè em batega,
i la resposta fos
de nou un altre silenci,
tant fosc com abans,
no em miris el rostre,
trist i afligit,
ni pensis que saltaria
per finestrals
ni penya-segats,
no.
Si tot això passés,
mira’m les mans,
perquè mentre puguin
els dits éssers vius,
i dansar sobre teclats,
o ballar ben agafats
amb la ploma,
sortiran els mots
del meu cor,
i et contaran de sol i lluna,
de petons i d’amors robats,
qui sap també
si seran mots versats
d’aquest pobre aprenent
que en fa del mot, la vida
i del silenci, el cant.
Si tot això passes,
que no seria,
potser com avui?
Com aquest dia,
que amb silenci
llegeixes la tasca
d’aquesta ànima lletraferida.
Safe Creative #0912125106829

11 de desembre 2009

QUI SAP



qui sap si els somnis
són l’escambell del matí
qui sap si els records
són les seves engrunes
potser l’espera
és el lloc on tots ells s’allotgen

ens queden els colors
ens queden les restes
guardem les sensacions
que de vegades
són també
moments somniats
flors nascudes al bell mig
de la foscor,
de la nit
tot esperant
l’esclat del dia
i quan l’albada arriba
els somnis
s’amaguen de nou
en l’espera


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/12/senceta-el-mati.html

Safe Creative #0912085080399

09 de desembre 2009

Com en uns mots encreuats



ADORNEN EL CAMÍ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/adornen-el-cami.html

Com en uns mots encreuats,
caient-hi dignament,
les fulles em fan llegir
els mots d’un passat proper.
Com un abecedari
desgranant-se del sostre
d’un bosc de paraules,
amb milers de lletres de colors,
s’escriuen als meus peus
aquells versos que van fer realitat.
Com en una parada
de mercat remenant
pel terra sobre una borrassa
de terra molla,
s’escampen les fulles tafaneres
de la darrera tardor.
Juguen a trencar-se
sota el pes dels meus passos
i em fan una cançó
que de nou es repeteix.
Cauen,
ballant balls inversemblants
amb gir de bafarades
de vents inclòs.
M’acompanyen,
sense més,
en el passeig solitari i silent
de cada vespre
mentre el sol s’amaga a dormir
en la serralada de darrere el riu.
Safe Creative #0912095086954

08 de desembre 2009

MAI



mai el parlar, ni el dir,
ni la veu, ni el verb pronunciat
dirà tot el que un cor batega
el que una ànima sent
la vida que s’allotja dins
la plenitud de les sensacions
l’acaronament d’un suau ventijol
el brill d’un raig de sol
la infinitud d’una mirada

si no pogués parlar
viuria en silenci
on tot és possible,
en un llenguatge sense sons
en un buit que vessa
en un escampat de mirades
de somriures
de gestos o d’afectes

si no pogués parlar...
seria el meu rostre
un mirall del món


http://desdeminoray.blogspot.com/2009/12/donde-se-entierra-el-olvido.html

Safe Creative #0912085080382

07 de desembre 2009

ADORNEN EL CAMÍ



les fulles m’adornen el camí
m’acompanyen durant un temps,
me’l mostren, me’n parlen
i després se’n van

es travessen en el camí
uns cops rialler,
altres entristits
però sempre hi són a la tardor,
de vegades em fan d’estora
cruixen sota els meus peus
i semblen voler ballar
...
el meu camí és solitari
m’acompanyen
records del passat
o potser projectes del demà...
pensaments
que en silenci van i venen
mentre l’aire fresquet de tardor
em va picant les galtes

Safe Creative #0911305033481

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/11/volen-dansant.html

03 de desembre 2009

Et regalimen llàgrimes entonades




DE LES LLÀGRIMES II (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/de-les-llagrimes-ii.html

Et regalimen llàgrimes entonades
amb el dolor del cor.
Cada gota és la nota d’un cant
que em trenca de dolor.
Tot i silents regalimen
fuses i semifuses amb la pell.
El so del dolor tot i callat és terrible,
i em trenca l’ànima.
S’emmudeix el singlot
que acompanya la pluja salada galtes avall.
Submises amb la tristor,
cauen entollant-se en un terra humit.
Ofegant-se entre cadascuna d’elles
la darrera que cau des de dalt
Safe Creative #0912035055675

02 de desembre 2009

Com un flautista


Com un flautista
que les embruixa,
em segueixen les fulles
amb cant de vent.
Revolen entre cames
com ocells de ventafocs,
juguen a deixar-se agafar,
són els darrers jocs
que poden jugar.
Cauen com pluja
de somni de contes
i em pinten somriures
quan et cobreixen.
Són fulles,
només són fulles.
Fulles que enterren
anhels de tardor,
que preparen pels freds
d’un hivern amb colors
de llar i de foc.
Crits d’infants,
que entonen cançons,
s’acaba la tardor,
s’apropa el Nadal.

Safe Creative #0911305033535

30 de novembre 2009

DE LES LLÀGRIMES II



http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/11/de-les-llagrimes.html


llàgrimes que són paraules
que sense parlar parlen

llàgrimes d’impotència
de mans lligades i de cor ple...
ple d’il•lusions que només seran somnis
demàs que quedaran en el demà
absències que seran buidor
i embolcallant la tristor,
el buit i el silenci...

... llàgrimes
callades,
submises;
entristides...

llàgrimes...
com aigua d’un riu
que se’n du l’ofec

Safe Creative #0911305033290

*

21 de novembre 2009

I cada mot




...S'OMPLEN ELS FULLS (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/somplen-els-fulls.html

I cada mot
com en un jeroglífic antic
em duu el record
de temps de ma infantesa.
D’una infantesa de nen
i d’una infantesa d’home
que amb tu ho va aprendre tot.
I amb cada mot,
em venia la imatge
d’un sentiment,
d’un instant,
d’un flaire,
d’una pell.
La imatge
de l’amor l’instant d’olorar
la teva pell neta,
amb l’olor fresca
de matinada
i d'herbes seques
amagades
sota la roba a l’armari.
I cada mot
so retornat amb la teva veu,
rellegint els versos que t’escric.
Asseguts a la vora de la llar,
escalfant la tardor
que incerta ens visita,
deixant a la porta
la catifa multicolor
regal d’arbres caducs.
I cada mot
un silenci
entre petons i carícies
sota la manta
que un hivern
ens varem regalar.
Safe Creative #0911255007051

18 de novembre 2009

... S'OMPLEN ELS FULLS



http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/rasca-cansada.html

... i els fulls s’omplen
de paraules plenes,
la tinta dibuixa
allò que el cor amaga
i tot plegat és un no res,
un intent de lliurar angoixes
tot esborronant papers i quartilles
gastant un temps
que li sobra...
un temps
que no sap que fer-ne d’ell
... i és que els dies marxaren
darrera un cor il•lusionat...
volent atrapar papallones
viatjar per l’arc de Sant Martí
correr amb el vent
o dormir amb les ones
i ara...
que el cos ja no el segueix
que les forces l’abandonen...
que la grisor s’ha instaurat,
tant sols li queda
buidar la càrrega feixuga
que l’oprimeix...
i assegut en la tardor
buida ànsies i anhels
damunt un paper qualsevol...

Safe Creative #0911014804594

14 de novembre 2009

Comiat d’una vida



NO HI HA CONDEMNA (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/no-hi-ha-condemna.html


 Comiat d’una vida
no viscuda,
d’una mirada
que no m’ha vist,
d’una carícia
que no m’ha fet,
d’un petó
que no m’ha donat.
Escriure en cargols
de terra els aspres mots
que m’han dut
fins aquí,
soledat,
erma,
fredor,
però amb la força
d’aquell instant
espero que germini
la poca esperança
que em queda.
Potser aleshores
aquells cargols
siguin com cavallons
plens de fruits,
i aquell instant
haurà tingut sentit.


Safe Creative #0911144881199

10 de novembre 2009

NO HI HA CONDEMNA



http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/es-creuen.html

no hi ha condemna
perquè sigui un comiat,
hi ha instant viscut,
mirada creuada,
ànima trobada,
és un instant d’encontre
que la vida ens ha ofert
potser mai més el recordarem,
potser mai més hi pensarem,
però en l’espai del temps
aquest instant
haurà tingut vida
i la vida
tant sols amb vida té sentit

Safe Creative #0911114866843

04 de novembre 2009

És en el silenci on t’aprenc




ESCOLTANT LA VIDA(II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/11/escoltant-la-vida.html

És en el silenci on t’aprenc,
on veig com un estel fugaç
el teu camí en el meu cel.
És en el silenci on t’aprenc,
on es dóna forma aquest amor
que t’ofereixo mancat de temor,
com un infant.
És en el silenci on t’aprenc,
on la geografia del teu cos
és la meva assignatura predilecta
i més difícil d’estudiar.
És en el silenci on t’aprenc,
on m’ensenyes a comptar petons
que es donen
i petons que són donats,
a descartar els que s’esperen
i mai arribaran.
És en el silenci on t’aprenc,
on llegeixo els mots
que els teus ulls em dicten
i em fan copiar eternament:
t’estimo, t’estimo, t’estimo,
i on a cada dia acabat,
em corregeixes afegint
en abraçades de mil colors:
molt, molt, molt...
És en el silenci on t’aprenc,
en un magisteri interminable
delitós de nous coneixements.
Safe Creative #0911044823176

Plena d’instants retallats



LA VIDA PER UN INSTANT (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/una-vida-per-un-instant.html

Plena d’instants retallats,
tinc la vida feta puzle,
sobre el marbre
de la darrera taula,
instants que foren vida
i ara plans em retornen
a glopades cada vegada
que en lligo quatre.
Voleien entre retalls passats
records que els lliguen,
sutures de ferides obertes
que ja no es tancaran.
Petons que escalfen
molsudes galtes
d’un abans que ja no és,
parpelles caient
al compàs continu
dels moviments involuntaris
que ressegueixen
cada glopada de nous instants.
No s’escapa la vida en un flash
i s’esgolen tots els instants
davant nostre,
la vida et porta ventades noves
a cada instant
i s’enduu aquells retalls febles,
com gotes de pluja
fina i constant.
La vida s’emporta els instants,
i generosa,
si vol et deixa els records,
que potser també estan corcats.

Safe Creative #0911044823008

03 de novembre 2009

Si el silenci




EL SILENCI ENS REDIMIRÀ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/el-silenci-ens-redimira.html

Si el silenci
s’acompanya
d’un tendre camí
per la teva pell,
mentre dorms,
que aleshores
tot ho perdones.
Si el silenci
s’acompanya
d’un vol de petons
de nit d’estiu,
quan t’ofereixes
tota sense esperar res.
Si el silenci
s’acompanya
d’un entrecreuar de dits
entre les nostres mans,
passejant sota
un bosc de ribera a la tardor,
el moment que prems
el teu cos al meu.
Si el silenci
s’acompanya
d’un joc de mirades
clares i rialles fresques,
a la vora d’un finestral
mirant la mar per primavera,
fins que el sol es pongui.
Esperaré amb delit
les fredes hores
d’un hivern llarg i solitari,
perquè al menys tindre
aquest bagatge per recordar.
I, si aquests records,
són paraules
que de nou cada matí
comparteixo amb tu,
encara que fetes silenci,
sempre els ulls et podran dir,
t’estimo,
tants cops com les parpelles
dansin el ball de les pestanyes
sobre una pista de llàgrimes senils.
Safe Creative #0911034817857

Mai quan el pinzell



VERS L'ALBA DE CADA MATÍ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/vers-lalba-de-cada-mati.html

Mai quan el pinzell
enceta un dia carregat
del teu color,
mai quan l’ocell calla
per escoltar la teva cançó,
puc jo en la meva desmesura
posar-hi cap objecció.
Mai pot haver-hi condemna
amb la meva posició.
Oblidant-te de l’oblit,
recordo cada petó
que t’he collit,
més pesen sens dubte
els que vaig
entre branques de porcellana
deixar en penyora
d’un amor
que no vaig saber guanyar.
Mai pot haver condemna,
si el condemnat no sóc jo.
Safe Creative #0911034817659

01 de novembre 2009

ESCOLTANT LA VIDA



http://desdeminoray.blogspot.com/2009/10/solo-escucho-el-silencio.html

… és en el silenci on et trobo

no és mudesa de sorolls
no és sordesa dels afores
és en la quietud de dins
allà... en el fons de mi mateixa
entre el batec i els camins de l’alè
on els pensaments no arriben
on els desitjos són desconeguts
on els anhels encara s’han d’escriure
on els instants són per estrenar

és en aquest més profund endins
allà on habita l’ànima...
bressol de vida
hostatge de l’eterna infantesa
on puc escoltar la vida
en estat naixent

Safe Creative #0910254749382

29 d’octubre 2009

Ja no retorna


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/ronca-es-la-teva-veu.html
RONCA ES LA TEVA VEU (II)

Ja no retorna
el so de la meva veu
ni les parets
de la casa buida,
ni les muntanyes
cansades d’escoltar-me.
Ja no és ronca
la veu que et crida,
ni surt el so
de dins meu.
Ara és la follia
qui dibuixa
entre gargots
el paradís perdut,
entre cants de sirena
que vaig voler escoltar.
Vull tornar a fer el camí
tants cops com sigui
per poder-te convèncer
que el passat
és tant mort
com aquell jo
que fou mentre
s’assecaren
els nostres dies
a les teves mans,
esperant un seny
que em va venir
molt més tard.

Safe Creative #0910294788211

27 d’octubre 2009

UNA VIDA PER UN INSTANT


Óleo de JULIO PASTOR


http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/un-instant-et-trenca-la-vida.html

tot hi cap en un instant
i cap instant pot contenir-ho tot

la vida és un rosari de moments
viscuts, anhelats, desitjats,
patits, soferts, plorats, riguts
fins i tot els buscats amb desfici

molts d’ells són tan sols
l’estora que ens guia als cims

amb el temps,
després d’haver caminat
uns quants indrets,
mirem enrere
o potser només
posant la ma a la butxaca
dels records...
i ...
retornen els instants
que donen sentit,
calor i color
als nostres dies

Safe Creative #0910224732710

23 d’octubre 2009

Vull ser el bol



http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/deixat-estimar.html

Deixa't estimar (II)

Vull ser el bol
que reculli
cada gota d’amor
que brolli del teu cor.
Vull ser el mocador
que reculli
les gotes lliurades
galtes avall
des dels teus ulls.
Vull ser el paravent
que suporti
les bufades del destí.
Vull ser el punt final
dels teus petons.
Vull rebre
tot aquest amor
que vols oferir-me,
mentre dormo
i mentre estic despert.
Vull ser la força
que et faci escriure
més poemes.
Vull ser el vidre
que et separa
del fred matí
d’aquesta tardor.
Vull compartir
amb tu la manta
que la vida ens ofereix
per seguir endavant
i respirar cada dia
a prop teu.
Safe Creative #0910234738269

Em passares pel mig


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/et-digue-adeu.html

Et digué adéu (II)

Em passares pel mig
com si fos de fum,
com si la boira
que puja del riu
i s’enlaira sobre el cim
de la muntanya,
fos el meu cos desfent-se
sota el primers rajos
d’un tebi sol de tardor.
Vas fer de nou el camí
ara sense mi,
potser només
amb la maleta petita
dels records duts
com una motxilla
a costes en el nou dia.
Ho vas fer com si allò
no anés amb nosaltres
com si només m’haguessis
preguntat el camí de l’estació
per allunyar-te d’un poble
on eres forastera.
Es va acabar
la història més bonica,
quasi sense començar,
hi havia massa coses
on no es volia renunciar.
Dos retrats quedaran marcats
en el record,
el teu tacte,
la teva olor,
i un desfici...
que ja mai tornaràs.
Safe Creative #0910224736992

Si fos per tu



http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/10/si-fos-per-tu.html

Si per tu fos (II)

Si fos per tu,
el meu pit seria el mur
on descansaria
la teva espatlla esperant
el fi d’un dia esgotador.
Si fos per tu,
els meus ulls serien el mirall
on reflectir-se eternament.
Si fos per tu,
el meu cor seria la bomba
que inflaria els teus somnis.
Si fos per tu,
cadascuna de les parts
del meu ésser
tindria en tu una utilitat
o una raó de ser.
Si fos per tu,
el verb estimar seria un verb
eternament conjugat.
Si fos per tu,
el meu cos no hauria envellit
i tindria la força
de la teva joventut.
Si fos per tu, el meu...
Però no pots aturar
la força de la natura,
ni dur un riu
fins el seu naixement,
m’assec doncs a la punta
d’un banc a prendre el sol,
cada cop més tebi,
cada cop més fred.
Si fos per tu,
el meu cor bategaria
sempre al teu costat.
Safe Creative #0910224736923

22 d’octubre 2009

EL SILENCI ENS REDIMIRÀ



http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/10/entona-la-meva-veu.html

i el silenci ens redimirà
de tot el passat,
de tot el que ens dol...
el silenci ens dóna
la quietud dels dies...

cal donar espai al temps,
mudesa al silenci,
cal que el vent s’endugui
el color gris del desdeny
cal...
que s’obri la llum en la foscor
i la fredor s’allunyi de la cantonada
que l’absència sigui buida
per omplir-se de nou

cal que...
el silenci ens redimeix de l’ahir


Safe Creative #0910154689030