08 de febrer 2017

Nua et veig de cara



Ancorat (II)
Nua et veig de cara,
veig dels teus llavis la saó,
i un vellut de pell,
surt com un arc de sant martí
contrallum
dels pensaments
que floreixen
dins la nit càlida,
fosca,
desesperada,
on desemparada
la veu et crida
 i tu respons
ancorant la presència
en el racó més profund
de la memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.