es desdibuixen els records
com traces d’un temps mesurat
les pinzellades es confonen i s’uneixen
mentre el pintor va creant el quadre
on és el pintor?
vull explicar-li que m’agrada el blau del cel
com les tardes que sortíem a passejar quan érem petits
amb uns breus tocs d’aiguamarina a l’horitzó
que em retornin a la platja on anàvem a l’estiu
i el verd? m’agradaria com el d’olivera
allí fou on ens vam conèixer
pel color blanc...? m’agrada el dels ametllers
n’hi ha tants de camí al poble!
i el color sorra! que no n’hi posi gaire...
són com els adéus
que no vam poder canviar per un “fins ara”
on és el pintor?
per què hi ha tant de fosc?
no sap que hi ha més llum que ombres?
com pintarà els somnis que falten?
hi haurà espai per dibuixar el batec d’estimar-te?
i la mirada que em mira? de quin color la pintarà...?
on és el pintor?
he de parlar amb ell!
s’ha deixa’t masses coses...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/vesteixo-els-records.html