RECORDS

 

es desdibuixen els records
com traces d’un temps mesurat
les pinzellades es confonen i s’uneixen
mentre el pintor va creant el quadre

on és el pintor?
vull explicar-li que m’agrada el blau del cel
com les tardes que sortíem a passejar quan érem petits
amb uns breus tocs d’aiguamarina a l’horitzó
que em retornin a la platja on anàvem a l’estiu
i el verd? m’agradaria com el d’olivera
allí fou on ens vam conèixer
pel color blanc...? m’agrada el dels ametllers
n’hi ha tants de camí al poble!
i el color sorra! que no n’hi posi gaire...
són com els adéus
que no vam poder canviar per un “fins ara”

on és el pintor?
per què hi ha tant de fosc?
no sap que hi ha més llum que ombres?
com pintarà els somnis que falten?
hi haurà espai per dibuixar el batec d’estimar-te?
i la mirada que em mira? de quin color la pintarà...?

on és el pintor?
he de parlar amb ell!
s’ha deixa’t masses coses...

 

*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/vesteixo-els-records.html

Torno d’un viatge molt llarg

Torno d’un viatge molt llarg
i molt difícil,
un viatge
que mai hagués volgut fer.

Ple de foscor i oblits.
Ple d’imatges delirants
i fantasmes
de tots els meus passats,
vivint vides
que no eren meves
sense deixar
de ser el protagonista,
i sempre eres al meu costat.

Han passat els dies
i els mesos,
gairebé perdut
en el laberint
de la memòria,
abracem aquest silenci,
donem-li espai al dol,
sobtat per la pèrdua
d’una estimació.

He sortit d’una foscor freda
i he trobat amics nous
i retrobat amics vells.
Paraules que creia
no tornar a dir ni escriure,
tasques de retrobament encarades
a una primavera plujosa
que també em fa verdejar
com les branques florides
dels presseguers.

He tornat a la vida,
i ho fet al teu costat.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/seguim.html

SEGUIM!

 

“... discórrer
entre els temps que vivim
i el que volem”

és una certesa en la que estem,
és un temps que caminem

voldria passejar sota un plugim d’estiu
però estic aturada en un cau humit d’hivern
desitjo una mirada que em parli
però m’ensordeix el silenci
un silenci despullat de dirs, de versos
ni tant sols uns mots aïllats

em cau al damunt una tempesta
-en aquesta nit llarga i fosca-
que sembla no acabar mai
temps de recollir-nos
a prop d’un foc... si es pot!
abracem aquest silenci
donem-li espai al dol
fem lloc a l’absència

mai res és per a sempre
mai el sempre és infinit

la foscor de l’hivern
em dóna moments d’acolliment...
acullo el silenci
abraço la soledat
allibero el plor
i em buido de les mirades
que no he mirat...
i de les paraules que no he dit

sí!... el temps que vivim
no (sempre) és el que volem... però
hi ha un matí per a cada dia
i un camí per caminar
amb flors a les voreres
i pedres d’ensopec per les dreceres

seguim!

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/perdut-entre-les-dunes.html