IMMIGRANTS(II)
Sona la campana al toc de fugida,
em crida la seva veu seca i dura,
tocant l’aire, sons de marxa,
marcant el camí.
Migraré dels meus camps
seguint la teva veu,
m’endinsaré en lo desconegut,
fins i tot en lo inert,
més enllà de la foscor
i els temors que m’envolten.
Em taparé amb abric d’enyor,
per cobrir la fred d’un cor dolgut,
faré el viatge malgrat els adéus amics
de la vall que deix enrere,
et cercaré per terres estranyes,
amb sons distants,
amb llum discretes,
esperant en qualsevol racó,
trobar la petjada
del teu cos en la boira,
en la mar,
en el solc llaurat
de la terra feta dona,
verge fecunda,
trencaré el calendari
dia a dia per trobar-te
un dimarts qualsevol,
en un lloc distant,
en un voral indeterminat,
quan el sol comenci a davallar,
per dur-nos qui sap si...
a compartir la nit
entre mots i petons,
entre carícies i silencis,
i... potser
si s’haurà acabat la migració,
molls de pluja,
plens de rosada,
potser per sempre junts.
No tinc un lloc meu, si no ets tu.
ResponEliminaNo hi ha horitzó sino els teus ulls.
Els meus llençols, la teva pell.
El meu camí, els teus peus inquiets.
Ho deixo tot per estar amb tu
i no em sap greu, ets el meu lloc.
no anyoro res del que he tingut,
les teves mans son el meu tot.
I et cercaré buidant el món
de qualsevol lletra existent
que no visqui en el teu nom,
perquè al teu nom hi ha escrit el cel.
És preciós el teu poema, com tots els que escrius, que encara que no comenti per manca de temps segueixo sempre amb il.lusió i admiració.
Una abraçada.
Esperaré darrere el temps
ResponEliminael llum daurat del teu retorn,
la nova albada, impacient,
no pot dormir pensant en tu
i la nit s'engoixa en la foscor.
Esperaré entre somnis nus
que m'acaronin els teus dits
com el cel frega l'horitzó,
i que endinsant el teu desig
serenament en el meu cos,
pugui sentir-te apagar el crit
de sed de tu que hi ha al meu cor.
I quan el sol torni a lluir
damunt del cel que ara jeu mort,
sabré que visc perquè ets aquí.
I tu veuràs en els meus ulls
escrit amb llum el meu amor.
Perdona però és que l'anterior no m'acabava de fer el pes.
Una abraçada.