Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
27 de febrer 2010
UN PLOR
una flaire que ja marxà
... que va i que torna
m’embolcalla,
m’abraça
i se’n va
una presència breu
de vegades nomes una estona
però... se’n va
i em deixa sola com mai
o potser com sempre...
té el neguit callat,
una presència silenciosa
i si no fos
per la seva humitat
potser ningú
ho tindria en compte
ve
deixa la seva flaire
deixa el seu estol d’imatges
i se’n va
i jo... tant sols
puc donar-li un plor
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/02/el-vent-em-du-el-flaire.html
24 de febrer 2010
Toca la campana
el so lúgubre i descuidat,
com si caigués del batall
la nota pesada i distant.
Retrona en l’altre costat
de la torre el so més agut
de la menuda campana
en un diàleg pausat
que anuncia a la contrada
que me n’he anat,
i et deix ja ferida d’enyor,
esperant una tornada
que no es produirà,
sona amb un ding- dong
lúgubre i descuidat
el repicar del vell campanar,
son els darrers sons
del llenguatge mut
que ens va separar.
Qui sap quin pensament,
et porta aquest dringar?
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/campanes.html
22 de febrer 2010
CAMPANES
17 de febrer 2010
NO HI HA REFUGI
no hi ha refugi
no hi ha consol
tant sols és un caminar
per uns camins viscuts
potser cercant una escletxa
qui sap si buscant
alguna resta d’allò perdut
... i es que m’ofega l’ànima
la soledat, la foscor
i el saber-me sense tu
MARIA i Qui sap si...
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/02/quan-la-nit.html
no hi ha consol
tant sols és un caminar
per uns camins viscuts
potser cercant una escletxa
qui sap si buscant
alguna resta d’allò perdut
... i es que m’ofega l’ànima
la soledat, la foscor
i el saber-me sense tu
Quan la foscor t’embolcalli,
em sabràs prement-te
entre els meus braços
Quan et parli la soledat,
seran meves les seves paraules
d’angoixa i temor.
Quan et sentis perduda,
sàpigues que aquest camí
ja l’he fet jo.
Però entre tot queda sempre
l’espurna encesa de creure
que no sempre serà així
MARIA i Qui sap si...
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/02/quan-la-nit.html
15 de febrer 2010
Quan des de l’eternitat
POTSER ELS RECORDS...(II)
Quan des de l’eternitat,
s’esmicolen els instants,
els records,
els somnis, ...
tot allò que havíem compartit.
Tot.
Recordar
des de l’eternitat
dels instants,
desdibuixa la faç dels records
i els tenyeix de mil tonalitats.
La tristesa de l’enyorament,
per l’amor perdut
es converteix en plors,
que et cauen com pluja fina
els dies entelats.
Si,
aquelles gotes,
que refresquen
xafogoses tardes d’estiu,
fresques matinades de tardor,
freds dies d’hivern
o oloroses nits
de qualsevol primavera,
mentre passeges
refeta la vida com jo volia,
són les llàgrimes perdudes
un etern amor
que s’espera en un present
sempre igual,
sempre distant,
sempre impossible,
una eternitat paral•lela
on els nostres camins
ja no es trobaran.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/potser-els-records.html
13 de febrer 2010
POTSER ELS RECORDS...
potser els records
s’esvaeixin, es desfacin en el temps
potser els somnis
s’esmicolin en les nits
qui sap si la vida
donarà un altre sentit als dies
que encara queden per estrenar
o potser només tancarà
allò que pertany ja a l’ahir
l’eternitat on m’esperes
no té ahir, ni demà
ni tant sols té un ara,
té un etern present,
arrelat en un temps infinit,
i el que ha viscut,
el que va néixer
un dia qualsevol
i tingué vida,
pertany per sempre més
a l’eternitat dels instants
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/faig-del-somni.html
09 de febrer 2010
Deixa’m jugar
Deixa’m jugar
al joc petit
de fer encenalls
dels teus versos escrits
i ajuntar mots
mig trobats,
mig amagats
per fer amb ells
un nou sofregit.
“Encenc un llumí
a altes hores
és un record
del darrer oblit
Coves profundes
sota la vella terra
del tot allunyades
del nou arrasament
Com un estel fugaç
s’apropa el pensament,
quasi com un sospir
arriba al cor
i per uns instants
s’assembla a la flama
fins que s’apaga.”
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/si-cada-pensament-fos-un-llumi-shaurien.html
07 de febrer 2010
SI CADA PENSAMENT
si cada pensament fos un llumí
s’haurien incendiat totes les hores
hauria cremat tot record
i allunyat tot oblit
però... les arrels són profundes
i s’endinsen en la foscor de la terra
queden allunyades
de tot arrasament
tot és fugaç
tot és flor d’un pensament
d’un sospir
o del batec d’un cor
que malgrat la fugacitat dels instants
es manté viu en la flama
d’un foc encès que mai s’apaga
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/01/si-fos-un-llumi-cada-pensament.html
02 de febrer 2010
Cal que la vida escrigui
TOT ALLÒ QUE HEM TINGUT (II)
Cal que la vida escrigui
amb versos el que hem tingut,
silencis d’argent,
mirades de gel,
petons de foc,
mans com a plomes.
No hi ha més oblit
que l’oblit que el somni et fa.
No hi ha més condemna
que el ja s’ha acabat.
No hi ha més presència
que la que tu permets.
No hi ha més camí
que el que em porta on ets.
No hi ha més adéu
que la mort.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/tot-allo-que-hem-tingut.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)