Un adéu, es un fins després
que dura una mica més.
Un adéu, és una paret
sense acabar de pintar,
un vers encetat
no acabat de rimar.
Un adéu, és aquell bes
que encara no t’he donat,
i la nit que es promet
amb la posta del sol
però que encara no ha arribat.
Un adéu, és el núvol
que promet una pluja
que no cau,
un infant caminant
que va creixent cap a l’endemà.
Un adéu és l’esperança
que no acaba d’arribar.
Un adéu, és un comiat
amb veu flonja
que no ens acabem de creure,
perquè fins ara cada tempesta
en ha dut una pau,
i cada vesprada un nou dia
brillant o no.
Un adéu, és aquest instant
en que escric un vers
sense saber si tindrà
un altre mirall.
Un adéu, es un fins després
que dura una mica més.
Un adéu, és un qui sap si...
mai tornarà.