31 de desembre 2013

Freda i brillant ve la nit pausada




Freda i brillant ve la nit pausada,
cada llar un foc,
i amb cada foc un mirar,
s’acaba l’any,
un de molt dur,
ple d’absència
i de mancances,
un any vell,
que ha de fet de la pell
una rugosa cuirassa.
S’apropa l’hora
i tothom n’està content,
sona la campana
i marca el quart,
i l’altre,
un tercer
i un quart,
un quart quart
que marca l’hora.
Dotze sons surten més enllà
de la seva capa de bronze
i per la nit s’escampa.
Amb cada toc, un record.
Amb cada toc, un bes.
Amb cada toc, un mot.
Amb cada toc, un mirar.
Amb cada toc, una carícia.
Amb cada toc, una pell que estimar.
Amb cada toc, un cor per oferir.
Amb cada toc, un vers.
Amb cada toc, un caminar plegats.
Amb cada toc, una promesa eterna.
Amb cada toc, un silenci al teu costat.
Amb cada toc, un desig...
Estar amb cada instant amb tu.
Freda i brillant ve la nit pausada,
ara tot és petons
i un ball d’abraçades,
somriure i esclat de taps de cava,
un glop de daurada soledat
al cant repetit
que hom desitja per la humanitat:
BON ANY!!!!

28 de desembre 2013

Ara que el cel


Ara que el cel
ja no és
d’un blau exuberant
i ha començat
a fer-se fosc
com l’estalzí,
és ara,
quan més viu
se’m fa el record
d’aquells petons
deixats a l’atzar,
i per l’atzar deixats
en els millors punts
del meu cos.
Ara que aquells moments
entre tarongers,
magraners
i ametllers
s’han foragitat
rere les fulles caigudes
al ball constants
dels vents de la tardor.
Encara recordo vivament
el tacte esporuguit
de les nostres mans
caminant cap a foscors
ja descobertes,
alhora que deixàvem imprès
el nostre bes
com una cadència continua,
una vella sanefa
apresa en la nit dels temps.
Ara que la soledat del moment,
em porta de nou els records
d’aquells instants,
faré com els ocells a la tardor,
deixaré partir
de nou com un vol,

la impressió d’aquells records.
http://espejosdepapel.blogspot.com.es/2013/03/amor-marchito.html

27 de desembre 2013

Vinc de la ciutat dels morts



Vinc de la ciutat dels morts,
on el silenci
és el senyor del temps
i els xiprers els seus vigilants,
on cada porta
és una pedra que tanca
o una creu que ens assenyala.
Baixa el taüt,
amb la fusta nova i brillant,
amb els cos recent estrenat
en la seva funció de mort.
Rere queden
els plors i sanglots sentits,
ja s’ha fos l’ànima
en una tarda
on el sol i la boira
volien tot dos,
guardar testimoni del traspàs.
Queden corcades les llibretes
amb els mots amagats,
entre versos rellegits mil cops,
a cau d’orella,
a ple crit,
o nomes llegits
a salt de mirades tendres.
Vinc de la ciutat dels morts,
allí on encara
la vida no s’ha marcit del tot,
i s’han amagat
els mots dels seus versos
entre les pedres i les creus,
i tanmateix,
cada xiprers
sembla l’esmolada punta
d’una ploma
a punt d’escriure
en un full verge,
color blau cel.


http://poemasdeadelaida.blogspot.com.es/2013/12/la-vida-cuando-pierde-huele-estiercol.html#comment-form

25 de desembre 2013

Els carrers deserts


Els carrers deserts,
la nit es tanca,
la boira es distant
i fins i tot, no fa fred.
La pluja bateja
amb comptades gotes
el moment
del cèlebre naixement,
es tanquen
els pocs paraigües
que entren en el temple,
sonen les campanes
i la mitjanit es desvetlla
entre les primeres notes
d’un cant.
El cor entona
la melodia de Joia en el mon,
mentre el capellà
dempeus rere l’altar
espera per donar
la bona nova.
Ja és Nadal!
I milions d’infants
dormen pel mon escampats,
amb somnis
de Pau i bondat.
Ja és Nadal!
Donem-nos tots les mans
plenes de desitjos de Felicitat.