Pagaré la teva absència

VERSOS LLIURES (II)
 

Pagaré la teva absència
amb el meu silenci
i sé que cap dels dos
podrà pagar el preu
que totes dues mancances
es mereixen.

*

El desig del que ha de venir
nomes és superat
per acabar gaudint
d’un present inacabat.


*

Cercant fantasmes
plens de vida
que són presents
en la recerca d’un ahir
ple de records,
no deixa enrere les ganes
de reviure-ho instant a instant.


*

L’eternitat embolcalla
amb la pols del temps
cada un dels moments
que anem desvivint,
pensant en gaudir
els instants futurs,
esfilagarsant-se
del nostre passat.


*

Sent cada vers,
una sentència escrita
que revela
els nostres sentiments.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/versos-lliures.html

VERSOS LLIURES

 ... versos escrits amb sentir propi 

que s'escampen entre els poemes...

Com ànimes cansades

 FUGISSERES (II)

 

Com ànimes cansades
retornen els mots
als nostres llavis,
fantasmes sonors
que evoquen
qualsevol temps passat,
qualsevol instant present,
qualsevol desig futur.

Retornen a nosaltres
com equívocs reticents
a caure en el mateix silenci,
buscant en l’altra mirada
la confirmació
del seu veritable valor.

Pensant elles mateixes
en la seva pròpia immortalitat,
feta de tinta i cel·lulosa
o potser les més afortunades
d’una encriptació
que les fa volar
per un univers
que qui sap si existeix
mes enllà
de les nostres esperances.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/fugisseres.html

FUGISSERES

és enganyosa la tornada
les paraules d’arribada
són fórmules apreses
amb continguts repetits

tornen les paraules
com ones de mar
aigües cansades
que reposen uns instants
i tornen a marxar,
mai les mateixes
mai idèntiques
però sempre iguals
callada les rep la platja
una silenciosa abraçada
i de nou
veure-les marxar

fugisseres fites
anònims instants
com el raig de llum,
del sol que et ve a despertar

*

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/07/com-lherba-esmunyedissa.html

Vull dormir pensant en tu

 OBSTINAT (II)

 

Vull dormir pensant en tu,
i agafar els somnis naixents
com un fang modelat
entre les nostres mans.

Fer d’aquells onírics instants
el germen d’una vida
que naixerà en despertar,
i albirà amb la llum
d’un sol naixent,
escrivint
entre els seus rajos eteris
les paraules
que els nostres sentiments
comencen a balbucejar.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/obstinat.html

OBSTINAT

el somni
hàlit del pensament
que s’escampa en el temps
per guarnir d’esperança
un demà nostre

el somni escriu
allò que encara no viu
el que queda per ser
el que no tenim
i així els dies envanits
neden entre les aigües llunyanes
en un vol d’il·lusions
que cerquen lliscar la vida
sense saber s’hi arribaran
a trepitjar la platja de realitat

hàlits de pensament
són els somnis
que s’evaporen en l’horitzó
sota l’escalf d’un sol obstinat...



*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/el-meu-no-es-un-somni-corrent.html

Retorno d’un altre temps

ESCOLTO EL VENT (II)

 

Retorno d’un altre temps
retorno d’un passat no acabat
i en arribar a la vora
del mar,
em rep del poble petit
la veu del campanar,
sona amb veu engolida
la vella campana
d’aquell antic ahir.

Torno,
i busco entre carrers,
vells amics, racons,
amb regust de petons
i abraçades
mai oblidades.

Vinc de lluny
i no sé que trobaré,
potser el res i el ningú
seran els llençols
on avui dormiré.

El vent em parla com sempre
amb veu de fidel amic
em recorda la fugida,
em prega la retrobada.

M’apropo a la platja,
platja de mar tranquil·la
que em retrata aquell dia
i regala un mirar
quiet,
voldria volar
més enllà de la sorra blanca,
però pas a pas
retallo el temps distant
i escolto del campanar
uns vells coneguts cants
en tocar-te suaument les mans.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/escolto-el-vent.html

ESCOLTO EL VENT

temps de distàncies
dol sense defunció,
tant sols la llunyania
deixa la seva empremta,
com esquela d’un temps
que escric amb dolença

escolto el vent cada matí
i deixo que l’aire em parli
de nou i altra vegada
d’aquell grapat de records,
nous avui
encara que siguin d’ahir

aquell gest sense paraules
que entenen totes les llengües
aquella mirada encesa
com un mirall d’aigua o enlluernament del sol
aquells núvols passejant
sobre la mar tranquil·la
volent copiar el tacte d’unes mans...

escolto el vent cada matí
perquè sé...
que qualsevol dia,
com el repic d’una campana,
em dirà que ja ets aquí

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/02/sona-la-campana-al-toc-de-fugida.html

En cada revol

 ABSÈNCIA (II)

 

En cada revol
cerco la pell
d’un passi-ho bé,
tant a prop
que em permeti notar
la presència  
de la personal fragància
de cadascun
dels personatges
amb que m’envolto.

Resolent cada comiat
amb un pom
de versos recitats
a cau d’orella,
regalimant galtes avall
per perdre’s
entre les comissures
d’uns llavis agraïts
en la cloenda.

Repetint en cada adéu 
el desig de retrobar-te, 
fugissera il·lusió 
que cada matí 
busco entre els plecs 
d’uns llençols freds i buits 
de la teva essència, 
amb la perenne promesa 
d’una propera reunió.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/absencia.html

ABSÈNCIA

em vesteix la nuesa d’altres pells
sóc expressió dels adéus
el color de les distàncies
el clam afònic sóc
d’una veu aïllada

cada matí em desperta
camina al meu costat tot el dia
com escletxa de records
i desitjos nuvolats
entre pensaments repetits
i angoixes conegudes

cada vespre, entre els llençols,
ella s’endinsa amb mi
no vol deixar-me sola
... no sap...
que la meva nuesa
         és la seva presència aquí

l’absència és l’inici dels dies
i el final... la soledat

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/02/nua-et-veig-de-cara.html

Floreix l’ametller

 

 UNIVERS (II)

 

Floreix l’ametller
amb sa flor nua i acolorida
de vegades blanca
com els oblits,
de vegades els fruiters
les pinten dels colors
dels records,
esperant com sempre espero
que els dits
que m’acaronaven,
vagin sortint
com les verdes fulles tímides
i alhora agosarades,
jugant amb la matinada fresca
d’un hivern que ja plega veles.

Esperant una primavera
amb colors d’esperança
i veus a l’aire
que em fan pensar en veus
que ara resten llunyanes,
i enyorar la seva calidesa.

Paraules guardades
entre el cor i el cap,
allí on el seu valor es multiplica
com els somnis,
com els petons volant al vent,
pensant sempre amb tu,
negat d’emocions
que van i venen
com cercles sempre en moviment.

Sol.

En la impertorbable soledat
dels instants
que marxen cap a un univers
de moments perduts,
cap a un casal
ple de moments buits.

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/univers.html

UNIVERS

cada cercle un camí
i cada camí un món imprecís

recorreguts de silenci
seuen en els bancs del passeig
sense gaires ganes
de contar temps passats

què dir de les meves pors?
dels meus neguits?
de la tristor i les pèrdues?
com compartir el pes del temps
sense tu?
quines paraules expressarien
l’emoció que em nega els ulls
quan recordo... el tacte de la teva mà
agafant la meva
i aquella mirada que em traspassava
quan et sentia a prop meu
i els silencis? callats i plens
com les fulles, que des de la finestra,
dels arbres vèiem caure

ara vaig dibuixant el cercle
amb els records de temps passats...
amb mots que ja no escriuré
però que porto a dins escrits...

cada mot un instant
cada vers un moment
cada poema un món
i en aquest cercle inacabat...
... cada pensament un univers

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/04/queda-el-cercle-marcat.html

Cau la nit entre gotes

 

 FOLL BROGIT (II)

 

Cau la nit entre gotes
de pluja flonges mullant
els vidres d’una finestra
mal tancada,
rere el quals
com amants sense vida
resten tirats
per sobre els mobles les robes
que s’han tret de sobre
per apaivagar
aquells sentiments efervescents
que busquen el seu propi camp
i entre silencis i carícies,
entre oblits
i promeses de records eterns.

La pluja
és una fugissera xafardera
de tot allò que succeeix
dins l’habitació.

La penombra va fugint
a mesura que el sol
amagat rere els núvols
vol tafanejar l’interior,
sota els llençols
amerats de pluja i suor,
de carícies i petons,
i sobretot de silencis compartits,
de mirades fosques d’ulls clars.

De promeses
que mai s’acabaran
de complir ni d’oblidar.

Batecs de cors a l’aire
que s’agafen encara
calents i adolorits.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/02/foll-brogit.html

FOLL BROGIT

els sentiments segueixen vius
en la foscor
malalts, cansats, enamorats...
amarats en el desig cruel
de ser viscuts o oblidats

la penombra és un línia difusa
mancada de claredat
on la realitat i el desig s’entrellacen
per ser l’estri definitiu
que acori l’amargor
o faci ressorgir el desig al món

sí... estimar en l’absència
és una penombra
i en la llunyania
una ombra més...

un respir és l’escletxa
que durant uns instants
em permet alenar els batecs,
mentre la realitat m’envolta
en un foll brogit,
els meus ulls
distingeixen el seu color
i el meu cor la seva palpitació

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/10/com-un-brogit.html