Avui que la tardor

INSTANT 1 (II)

Avui que la tardor
m’ha vestit de gris
tot el que m’envolta
i li ha tret el so a la mar,
deixo fugir amb pas cansat
cadascun dels records
del nostre passat
i s’aboquen vers la riba
de la platja
com animalets
d’un Hamelin personal.
La mar avui,
no em vol vetllar la són
i se m’emporta arrebossant-me
de sorra freda i algues mortes.
Si la mar
no em vol acaronar
com una mare,
si la mar rebutja
el meu dolor,
si la mar m’escup a terra,
si la mar ja m’ha oblidat,
em quedaré esperant la nit,
distret,
indecís,
potser abstret,
dibuixant amb el dit
mots sense sentit,
fosc entre la mar i el cel,
una gota en aquell moll infern.