Entra la follia
dins meu
i em vol fer
embogir,
crida dins meu
el ressò
de mil batalles
en que sóc el
centre
i l’enemic.
Batega el cor
esperant la cura
d’aquest moment
boig
que m’atabala.
No espero més.
La lluita de l'alliberament
ha començat ja.
Filar lletres amb els fils del pensament i poder-lo cosir en aquest teixit que són els blogs. (QUI SAP SI)
Entra la follia
dins meu
i em vol fer
embogir,
crida dins meu
el ressò
de mil batalles
en que sóc el
centre
i l’enemic.
Batega el cor
esperant la cura
d’aquest moment
boig
que m’atabala.
No espero més.
La lluita de l'alliberament
ha començat ja.
captiva del sentir,
atrapada per les quimeres
i esclava dels batecs...
ferralla que no es contempla
i que premsa tot albir...
*
Dibuixo
les galtes rosades
de
l’enyor que guardo dins meu
i
sento el bategar del cor
que
estima el meu,
i
sento que la distància
va
teixint l’oblit,
però
si més no esperaré demà
per
començar a teixir,
com
vaig esperar ahir,
i
abans d’ahir
i
tots els dies
que
es van desfullar
en
néixer la nova albada.