Pinto un instant

El temps s'acaba (II)

Pinto un instant
d’un color

i el següent d’un altre, 

mai repetiré
entre l’infinitats
d’instants els colors
del meu arc.
Sembla que la dansa repeteix
els passos
quan la música
repeteix el so,
i el rèbol del ball
giravolta
en un tomballí continu.
Juga la vida
un ball d’hores
que sembla
no acabar-se mai,
mentre gira
per darrer cop
aquell rellotge
de sorra
que la fosca alegre
et recorda
que s’acaba
el teu temps.
Són les darreres petjades

petons deixats a l’aire
de l'esdevenir
que cauen flonjos
en un compàs sempitern,
mai caduc.

  

EL TEMPS S'ACABA

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/09/juga-la-vida.html

el temps s’acaba
i un nou temps comença,
és l’etern rodar dels dies,
l’infinit caminar de les hores

la vida balla un ball
on els passos es repeteixen
amb un inacabable compàs...

la música sona,
els aguts i els greus s’alternen
mentre les nostres forces
es van esgotant...

juga la vida
un ball d’hores continu
que no sabem com aturar

Em diu el sol

imatge de Josep Maria Alegre
ETS ONA (II)

Em diu el sol
que la teva platja
no és la meva platja,
tot i que la mar
ens banya a tots dos.
Em diu el sol
que la meva espera
no és erma,
però que pot ser eterna.
Em diu el sol
que l’horitzó
és la línia que ens casa
la nostra soledat
amb la foscor del dia
que s’acaba.
Em diu el sol
cada matinada
que has fet fins
sa hora baixa,
com has jugat
amb les ones
i com fas núvols
de cotó.
Em diu el sol
que no deixi d’estimar-te,
que cada mil anys
estarem més a prop,
i jo no deixaré
d’esperar-te,
per tan poc.

ETS ONA

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/09/soc-ona.html

encara que la lluna i el sol
quedin en mi,
encara que la platja resti nua
esperant la teva ona,
encara que l’aigua m’acaroni la pell,
els meus ulls miren l’horitzó
esperant la teva tornada

sé que no tornaràs,
sé que el mar no et portarà,
però l’esperança
que dins meu s’allotja
viu atenta a aquest instant futur

mentrestant l’escuma
em recorda el teu somriure alegre,
la rumor del mar em parla
com la teva veu a cau d’orella
i en les hores fosques
els meus ulls et distingeixen
tan clarament
com si al meu costat caminessis

que no et manqui l’esperança,
que no et manqui el desig de retorn,
que no et manqui mai l’alè
que respira el teu somriure...

jo t’espero... dins un dia qualsevol



*

Si tu em dius soledat

Tots dos en silenci (III)

Si tu em dius soledat,
jo et veig serena
tot recordant.
Si tu em dius silenci,
jo et veig atenta
tot escoltant.
Si tu em dius batec,
jo et veig viva
tot respirant.
Però si parles de mi
et diré que ta absència
em duu la soledat,
que els teus mots versats
en duen al silenci,
que la nit em porta
el retruc del teu batec.
Si tu em dius...
...jo t’esper bategant
en silenci
dins la soledat.

  

TOTS DOS EN SILENCI (II)

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/09/tots-dos-en-silenci.html


potser no arribi mai el canvi,
qui sap si algun cop ens tornarà,
ara ens envolta el silenci
un silenci de soledat,
soledat d’aquells que tot ho tingueren,
soledat per aquells que tot ho visqueren...
potser massa de pressa,
qui sap si massa intens,
però el batec no pot aturar-se
quan batega,
el cau no pot tancar-se
quan és ple a vessar...

ara tombem la mirada enrere
aquells dies d’ahir eren tant plens
no hi havia instant vuit
l’amor brollava com una font inesgotable,
un doll de sentiments,
un aiguat de carícies,
una platja infinita per caminar...

tot quedà enrere
tot és ja passat
només resten les onades
que s’endu les petjades
en una repetició de soledats