25 de maig 2018

COMENÇA EL BALL!

 

fragment d'EN UN RACÓ DE LA BIBLIOTECA (Qui sap si...)


un full
un llapis
i un estol de dirs que voleien en el sostre
desitjant trobar-se
en les paraules que escriuràs

no tinguis pressa
no t’hi acomiadis encara
els mots, les paraules, els versos
corren neguitosos d’un lloc a l’altre
esperant el moment del ball
... escolta el seu neguit
espera el so de la melodia

guaita! els músics ja venen
refinen els instruments...
ja tot és apunt...

comença el ball!!


*


10 de maig 2018

DEMÀ


demà... esclatarà la primavera
i com el rosari que sempre es resa
tornarem a sentir l’escalf del desig
i el misteri que embolcalla el tacte
d’una pell propera

ara... silenci i soledat
racó fosc i callat
lloc de cultiu
on deixar néixer les llavors
que brollaran demà

demà esclatarà la primavera
nova, lluenta, joiosa
que ens regalarà la follia dels colors
l’acaronament del sol
la quietud d’aquelles estones
escoltant la música d’onades
d’un mar infinit

no és tant lluny!!
ja és a prop
només cal esperar a demà...


 *
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/el-plany-cau-del-mateix-raco.html

08 de maig 2018

EN LA FOSCOR DEL TEMPS

 

Fotografia: Joanbanjo

 

el tren ha marxat
no m’ha permès pujar,
s’ha endut tot el que tenia
tot el que fins aquell moment... era
tan buida m’ha deixat
que no sento la tristor
ni la humitat d’un plor
ni m’ha pintat de cap color
sóc la transparència d’un vent que no xiula
l’opacitat d’uns records
llençats a l’andana
de qualsevol estació

l’oblit m’ha oblidat
en aquest espai sense nom

m’endinsaré en la foscor del temps
m’allunyaré de totes les mirades
i amb el silenci dels mots
-a poc a poc- escriuré
un demà... ara... desconegut



http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/com-una-manta-que-mai-treu-el-fred

05 de maig 2018

LES DEIXARÉ MARXAR...


                                               

no és meva la veu
és d’elles

la veu la duen
aquest reguitzell de paraules escrites
que em costa imaginar
pensar, crear...
elles soles s’empaiten,
tenen presa per sortir
i totes volen ser les primeres

però, abans
he de guarnir-les
encara que sigui pobrament
amb pedaços i retalls
d’instants d’ahir
o sentiments viscuts

he de perfumar-les
amb el color d’una mirada
o l’escalf d’unes moixaines
i
quan les hagi abillat
amb sinceritat i parer
les deixaré marxar...

*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/he-oblidat-com-era-el-temps.html


04 de maig 2018

PERTINAÇ



 

passeges per la blancor d’una natura
que ens dóna el regalim
de les petites coses
que ens embelleix l’escenari de cada dia
com si fos un teatre a la seva nit d’estrena

quan sortim de l’escenari
quan deixem enrere el mantell de neu
i el capirot blanc de les muntanyes
quan ja no veiem les flors dels ametllers
i la catifa queda fora de casa
... el blanc que es manté
és la mancança del que ja no es té
és l’absència de qui ja no hi és
és la devoció... pel que ja no és nostre

blancor de besllum...
d’un no-res que queda
és un teatre de portes tancades
un escenari sense actors
neu que es desfà
amb l’escalfor pertinaç
d’un sol impenitent

 

 *

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/la-bellesa-de-la-neu-nova.html

03 de maig 2018

RECORDS

 


es desdibuixen els records
com traces d’un temps mesurat
les pinzellades es confonen i s’uneixen
mentre el pintor va creant el quadre

on és el pintor?
vull explicar-li que m’agrada el blau del cel
com les tardes que sortíem a passejar quan érem petits
amb uns breus tocs d’aiguamarina a l’horitzó
que em retornin a la platja on anàvem a l’estiu
i el verd? m’agradaria com el d’olivera
allí fou on ens vam conèixer
pel color blanc...? m’agrada el dels ametllers
n’hi ha tants de camí al poble!
i el color sorra! que no n’hi posi gaire...
són com els adéus
que no vam poder canviar per un “fins ara”

on és el pintor?
per què hi ha tant de fosc?
no sap que hi ha més llum que ombres?
com pintarà els somnis que falten?
hi haurà espai per dibuixar el batec d’estimar-te?
i la mirada que em mira? de quin color la pintarà...?

on és el pintor?
he de parlar amb ell!
s’ha deixa’t masses coses...

 

*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/vesteixo-els-records.html



01 de maig 2018

SEGUIM!

 

“... discórrer
entre els temps que vivim
i el que volem”

és una certesa en la que estem,
és un temps que caminem

voldria passejar sota un plugim d’estiu
però estic aturada en un cau humit d’hivern
desitjo una mirada que em parli
però m’ensordeix el silenci
un silenci despullat de dirs, de versos
ni tant sols uns mots aïllats

em cau al damunt una tempesta
-en aquesta nit llarga i fosca-
que sembla no acabar mai
temps de recollir-nos
a prop d’un foc... si es pot!
abracem aquest silenci
donem-li espai al dol
fem lloc a l’absència

mai res és per a sempre
mai el sempre és infinit

la foscor de l’hivern
em dóna moments d’acolliment...
acullo el silenci
abraço la soledat
allibero el plor
i em buido de les mirades
que no he mirat...
i de les paraules que no he dit

sí!... el temps que vivim
no (sempre) és el que volem... però
hi ha un matí per a cada dia
i un camí per caminar
amb flors a les voreres
i pedres d’ensopec per les dreceres

seguim!

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/05/perdut-entre-les-dunes.html

 

07 de març 2018

ZOMBI

 




m’han buidat el dins
amb allunyament
i un adéu
per sempre

m’han malmès l’ànim
i s’han endut el color dels dies
tot és un catàleg de grisos
tot és foscor i negra nit

vull fer com el cargol
que s’amaga dins la closca,
aïllar-me d’aquesta fredor
que s’endinsa tant endins
per escapçar el poc que queda

tant m’han buidat
que només resta la façana,
la pell de qui fou un dia

ara només sóc
el zombi d’un temps passat...


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/ara-que-el-dia-sallarga.html


06 de març 2018

ESPERA'M

 

fragment d'ORFE DE MOTS (Qui sap si...)


orfe de mots et sents?
i jo en la indigència de paraules

on són aquells mots meus breus i petits?
només en vull uns bocins del seu so
per embolcallar-te
en aquests vespres de foscor
i compassar les teves passes
i allunyar el silenci
que no em deixa dir

espero!
deixo passar el temps
i quan torni la seva veu
t’atansaré tot allò que ens queda per dir
vull escoltar els teus versos
i mirar com naixen dels meus
vull acaronar la gespa mullada del matí
i dibuixar els colors d’una cançó

orfe de mots... et sents?

els cerco a cada instant
m’emmirallo en la mar tranquil·la
... i busco entre els seus tresors
l’encert d’una troballa

espera’m... tornaré aviat

  

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/orfe-de-mots.html

05 de març 2018

LES PARAULES

 

les paraules surten soles
ara
corren pel vell teclat
amb pressa
s’empaiten unes a les altres
potser... en són masses
potser no hi caben
però totes volen arribar a tu
volen retrobar la mirada
que resseguia les seves corbes
que les enllaçava
que les revestia
i les feia néixer de nou

les paraules surten... ara
perquè un pensament les empeny
una il·lusió les captiva
subtils i fort desig
són les paraules
que amb les seves disfresses
juguen amb nosaltres


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/dun-temps-tenyit-de-silenci

26 de gener 2018

SEMPRE U

 

l’espai?

és la ceguesa de qui no veu
la mirada que es llença distreta
l’opressió de qui se sent lluny
o l’ofec d’un l’alè

la distància és el tu i jo

és veure un tu i un jo
i no sentir-se u
un camí
un dia
una pluja
un amoixar
o un breu sol d’hivern
-tant és-
però... sempre u 

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/01/em-preguntes-amiga.html

08 de gener 2018

VULL

 


vull passejar per aquests camins
que mai farem

anar sota la pluja de l’aigua encara verge
i que ens mulli la pell d’emocions

vull escriure tots els mots
que encara no hem escrit
i mirar les mirades que no hem mirat

vull tots els colors de l’arc de Sant Martí
i la verdor del tots els boscos
i escoltar la música d’un desert silent
i dibuixar totes les nostres petjades
en l’infinit del temps

vull... tot aquest demà
per l'avui
que encara no hem viscut



http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/01/sempre-hi-ha-un-dia.html