I segueix el rellotge

VELLEMAN(II)

I segueix el rellotge
picant els segons
com si fossin
instants de pedra,
esperant,
esperant,
que del silenci neixi un mot
que no arriba mai.
Es muda el calendari
de festes i tradicions
que jo voldria festejar
amb la teva companyia
i cauen en l’oblit
els moments
de les diferents estacions
on ens podríem haver creuat,
i des de la foscor
d’aquell portal,
amb un mig somriure ferit,
em pregunto
si no ho haurem fet
d’alguna manera, ja.