31 de gener 2009

POC A POC...

(Poc a poc com passen els núvols)
(EL PES DE LA PARAULA)


Poc a poc passen els instants,
poc a poc per a ser gaudits,
poc a poc per viure’ls amb intensitat
i es que només a poc a poc
es viu la intensitat de la vida.

Els núvols passen a poc a poc,
per mostrar-nos un cel blau,
les hores cauen a poc a poc
quan esperem allò que ens omple el cor,
els llavis s’uneixen sempre a poc a poc
per allargar aquell instant de vida...

També jo vull viure amb tu a poc a poc
la petitesa dels instants,
caminar-los a poc a poc,
viure’ls a poc a poc
i a poc a poc enllaçar-los amb l’etern.

Safe Creative #0901312499622

29 de gener 2009

Agarra la cintura

Sona la música (II)

Agarra la cintura
amb la fermesa del creient
mentre la prem
amb la suavitat de l’amant.
La prem ben fort,
fins notar-li els batecs del cor.
Quiets.
Ferms.
Sona la música.
Giren els ballarins.
Dansen amb passos
ben estudiats.
Són excel•lents,
els va unir l’amor
a la música i al ball,
i el ball els va unir a l’amor.
Sembla que l’aire els mogui,
que siguin un sol cos
com són un sol cor.
En cada gir un frec,
en cada frec un petó,
cada bes un cel.
I al cel, ballen tots dos...
el tango.

Safe Creative #0901292491630

28 de gener 2009

SONA LA MÚSICA

*

Sona la música.

La melodia comença a sonar,
l’estada s’omple...
és una música que em captiva,
em desperta els somnis dormits.

Cada nota que sona,
em va portant d’un pensament a l’altre,
d’un a l’altre sentir,
m’embolcalla la música,
no sé on em durà,
ni sé que em vol dir,
només sé que se m’emporta,
i jo deixo que faci
el que vulgui de mi.

Els moments se m’acosten,
els que amb tu he compartit
¡en són tants i tan bonics,
que els vull tornà a sentir!
per això em deixo anar,
em deixo emportar,
em deixo senzillament viure
...
no vull pensar,
no vull saber,
no vull despertar
i adonar-me’n que tot això
només es un somniar.

La música sona...

Safe Creative #0901282486837

27 de gener 2009

Regalima mà avall

Tot marxa (II)

Regalima mà avall,
l’aigua que acabo d’agafar,
s’escolen les gotes
entre els dits
i cauen sobre un terra
cada cop més moll.
Avui sento que així
em passa amb tu,
aquells petons
que ens prometíem eterns,
volen més enllà dels llavis
que els esperen,
tremolosos de perdre’ls.
També xopes les galtes,
les llàgrimes
van escrivint les lletres
d’un adéu.
Poc a poc s’ajunten el records
i la pròpia rancúnia
per l’amor que se’n va.
De nou agafo l’aigua
per netejar-me,
i la salabror em cou
on fa no res tenia el bàlsam
dels teus ulls
i la brisa de la teva boca
m’eixugava el patir.
Tot marxa, si, tot marxa, però...
Per què tu?

Safe Creative #0901272478507

24 de gener 2009

TOT MARXA

(Assegut en un banc II)

Tot marxa i tot ens queda,
ens queda vestit de records,
ens queda... aquell nus
que estreny l’estómac,
ens queda el color en la mirada
cada cop que el pensament
ens ho retorna de nou.

Marxa l’instant
perquè ens cal viure
el que li segueix,
aturats en el camí
seria com deixar-nos
aparcats en el passat.

Cauen els moments viscuts
perquè d’altres ens esperen,
altres que ens cal viure,
que hem de sentir,
que hem d’estrenar.

Tot marxa
però no marxa en va,
queda el color d’haver-los viscut,
i a dins guardem un ventall de colors,
de tots colors,
perquè el caminar
ens fa trepitjar tots els indrets,
totes les hores,
totes les estacions.

Tot marxa
i de tot allò que ens colpeix
ens en queda un color.

22 de gener 2009

Assegut en un banc

Assegut en un banc
de cara al riu,
mirant les quietes
i fredes aigües,
corren pel passeig infants
jugant indiferents
als meus pensaments.
Sona sota els seus peus
la seca catifa
de fulles multicolors,
mentre els seus crits
de joia esvaloten
els pardals que revolen
uns metres més enllà.
Com ha volat l’instant
en que era a l’altre costat
d’aquesta imatge!!!
Corrent i cridant.
Tot ha anat caient,
tot ha anat marxant...

Safe Creative #0901292493368

21 de gener 2009

ENS RETROBEM

(Passejo per l'avinguda del silenci II)

Ens retrobem amb el passat
quan aquella presència és fa present,
quan un record qualsevol surt de nou,
quan el pensament s’omple
d’ahirs compartits,
de moments viscuts.

Ens retrobem amb el que hem viscut
perquè així el sentir ens ho demana.
Se’ns escorcolla el camí ja fet,
i sentim de nou la flaire de les flors,
o les estrelles en aquella nit de Sant Llorenç,
potser aquell aniversari que vam celebrar al poble,
o la rialla de l’àvia al veure’t entrar,
de sobte apareix aquell somriure del pare
quan vas dur a casa la teva xicota
o... ves a saber que traurà el record
d’aquesta motxilla nostre del temps passat?

Ara en aquest silenci on passeges
els temps llunyans se’t fan presents...
sense presència,
sense paraules,
sense imatges...
sense motiu fins i tot,
però en el silenci... els retrobem.

Passejo per l’avinguda del silenci

Passejo per l’avinguda del silenci,
miro entre els finestrals de pedra,
les cares que buides em miren,
unes darrere dels vidres,
altres amb la cara a l’aire,
les miro i em ve el record,
d’aquelles amb qui compartí
un racó de la vida,
una estona ,
una paraula ,
un mutis.
Passejo per l’avinguda del silenci,
cercant aquells moments passats,
coberts de color gris plom,
tan pesants, tan llunyans, qui sap si...
ens tornarem a retrobar.

Safe Creative #0901292493399

20 de gener 2009

Dins teu

(Avui tampoc he vingut II)

Dins teu
m’emparava del fred,
i et sabia tota,
tal com ets,
el ritme del cor,
l’aire de cada sospir,
la fermesa
del teu mirar,
la claredat
del teu pensament,
he navegat
dins del teu ésser,
he estat el mes audaç
aventurer,
descobrint-te
des de dins.
He après com estimaves,
he rebut com et donaves,
m’he vist en el teu
pensament,
i tu mentre,
mantenies l’escalf
del meu desig.

Safe Creative #0901292493412

19 de gener 2009

AVUI TAMPOC HE VINGUT

(Avui tampoc has vingut)
EL PES DE LA PARAULA


Avui tampoc he vingut,
perquè he estat amb tu,
dins teu,
com un batec,
com un sospir,
com una mirada,
com un pensament...
no he vingut a trobar-te
perquè ja era aquí, amb tu.

Caminava damunt de les teves petjades,
dins teu m’emparaves del fred,
i jo mentre,
mantenia l’escalf del teu desig.

Avui tampoc he vingut,
sempre estic allà on ets tu,
en l’instant precís
que fas viu el meu record.

18 de gener 2009

Se’ns ha encès el cor

(Amb vehemència II)

Se’ns ha encès el cor,
se’ns apaga la nit,
ja la vehemència és al record,
el bes es repeteix,
plàcid,
amb cadència de vals,
i les mans a la cintura
t’inviten a insistir,
a repetir el moviment,
suspès en un desig continuat.
S’esmicola la llum,
però t’és igual,
hi som els dos
en un callat repòs,
volem la nit eterna
i marcar a foc
els mots que ens dit
aquesta nostra nova nit,
només cal que la matinada
ens dugui el flaire
del pa sortit del forn,
calent,
despertant-nos de nou
a la vida del nou dia,
per encetar junts el matí.

  Safe Creative #0901292493429

17 de gener 2009

AMB VEHEMÈNCIA

(Cau suau el bes II)

Lliurar-me amb vehemència
és una necessitat,
una plenitud del sentir
quan suaument t’apropes
i ens endinsem en la foscor
per encetar junts el matí.

S’esmicola la llum
per una petita escletxa...
és la porta on neix el demà.

Un demà,
que s’inicia avui,
un avui que es continuació d’aquesta nit,
una nit on un bes trencà les cadenes,
unes cadenes que ja no sé on són.

M’he lliurat amb vehemència,
perquè... em vas regalar un bes
i perquè mica en mica,
se’ns ha encès el cor.



16 de gener 2009

Cau suau el bes

(El petó II)

Cau suau el bes,
i deslliga
la darrera resistència,
el cos diposita
el pes sobre el llençol
encara amb olor de net.
Tanca els ulls
i reconeix
una derrota inexistent,
i eixamplant
les ales del nas
aspira la fragància
del cos
que s’acosta amatent.
Sent que no hi ha llibertat
més gran que estimar,
deslliurada de temors,
i d’anteriors absències,
es prepara
per gaudir
de tant esperat moment.
Cau suau el bes,
i es desfan els cercles
que la oprimien
i l’obligaven a estimar
per convencions pretèrites.
Ja no es culpable d’estimar,
estima amb tot l’anhel
de que se sent capaç,
i un cop consumat el bes
es lliura amb una vehemència
que desconeix.

  Safe Creative #0901292493443

15 de gener 2009

EL PETÓ

(Encadenem paraules)
EL PES DE LA PARAULA

El petó
es la porta que trenca cadenes,
no hi ha cercles,
no hi lligams,
tan sols l’instant
de dos llavis que es besen
per deixar anar tot aquell sentir
que necessita més espai
del que té.
Cal obrir les finestres
i portes
i cercles
i desfer cadenes
per tal que el cor
doni tot aquell batibull d’emocions,
de sentiments
que ja no tenen espai
dins d’un batec.
I les paraules trenquen el silenci
i el silenci es fa un petit rumor,
un xiuxiueig
i després són petites melodies
sense música
i demà... qui sap què serà demà!

Però... sí,
deixem les portes obertes,
sempre es més amable tornar.



14 de gener 2009

NO HI HA MÉS POR (II)

No hi més por
que la que ens vesteix,
no hi ha més sol
que el que ens il.lumina.

No hi ha més fred,
ni més escalf
que aquell que surt de dins.

Ens cal la llibertat,
però de vegades, necessitem
que ens mostrin el camí.



12 de gener 2009

No hi ha més por


No hi ha més por
que la que tenim,
no hi ha més sol
que el nostre ànim.
No hi ha més fred
que la soledat,
no hi ha més escalfor
que siguis al meu costat.
I qui em diu que a la fi,
quan s’acabi el camí,
un cop tot acabat, 
veurem de tot, la realitat.
Diràs que cada cop ho veus més
em diràs que per això lluites
per aconseguir més igualtat,
més sense llibertat,
sense llibertat,
qui pot trobar la veritat?
No hi ha més por
que la que tenim,
no hi ha més sol
que el nostre ànim.

  Safe Creative #0901292493450