18 de setembre 2016

En aquest instant

No hi ha (II)



En aquest instant
sóc dins
d'una bombolla,
no hi ha so dins
ni suren els versos
en l'aire quiet.
Sol d'absències
i ple de presències
que intueixo.
És la seva pell
un tel de sabó
i on la llum el reflexa
es pinta un quadre
amb la teva imatge
a l'interior.
No cerco en la presó
a punt d'explotar res
que pugui trobar
i en la foscor
de les nits òrfenes de lluna,
temo que els estels punxin
el meu ensabonat món.
Em veig al mirall del rebedor,
esperant-te,
 mentre esclata l'instant.

17 de setembre 2016

NO HI HA...


-Com un mirall màgic-


no hi ha so
sense aire
ni versos sense mots

no hi ha absència
sense presència que la busqui

un pensament profund
sense un desassossec que l’empeny

jo sóc el reflex
i tu la meva veu

tu cerques i jo recerco
escric i tu verses

equilibri de l’inestable
o troballa de les mancances

tant se val...
si la flama és la mateixa
i el mirall un de sol




Safe Creative
#1612019978998

16 de setembre 2016

Com un mirall màgic



Aquí (II)

Com un mirall màgic,
tu em parles
i respondré
fent dels mots
un pom de versos,
un so silent
que només
tindrà la teva veu
i una mirada
que serà la
dels teus ulls.
No sóc absent,
perquè no sóc,
només
unes lletres a l'aire,
mudes,
sense so,
translúcid,
sense més esme
que el teu alè.
Mon pensament
és el reflex del teu
i mentre penses en mi
sóc viu i escric,
quan descanses de mi,
desaparec
i em torno eteri fins
que tornes a mi.

15 de setembre 2016

AQUÍ...

-no em diguis adéu-



aquí…
aquí a la vora sóc
silent
absorta
llegint els teus versos
que fan dels poemes
els camins
on l’ànima vola de goig

sóc aquí
tant a la vora
que es pot confondre
la meva absència
amb la teva presència

no et dic adéu
mai podria acomiadar-me
de la veu
que dóna aleteig
als meus pensaments...
ni allunyar-me
de qui escriu el dir
d’uns meus i teus sentiments...

estic silent... sí
perquè tu ets la meva veu...


Safe Creative
#1611309955916

11 de setembre 2016

No em diguis adéu





No em diguis  adéu,
estiguis només a la vora,
si vols silent,
però no deixis
de respirar
a la meva vora,
m'agrada
sentir el teu alè,
i fas que el vent
movent
les branques,
el mar
pentinant les ones
o dos llavis pintant
un etern petó
siguin importants
al meu voltant.
La sang
dels sons
regalimant mots
que ens uneixen
mentre s'escriuen
en un cel invisible.
No em diguis adéu,
estigues,
si vols silent,
aquí a la vora.

 http://ambullsdesargantana2.blogspot.com.es/2014/05/fins-aviat.html