Ara
que el dia s'allarga,
i
el camí també ho fa.
Ara
que el vent bufa d'esquena
i
t'allarga la pena i l'ombra.
Ara
que a estones
et
treus la jaqueta
per
sentir escalfor al cor
i
perquè la sents al cos.
Ara
que no penso en tu,
t'escric
versos d'oblits i soledats,
vora
mars on mai he estat.
Ara
que no puc parlar-te,
perquè
segur que no m'escoltaries.
Ara
és hora de plegar,
la
nit s'apropa
amb
passos sigil·losos
i
ja he de tornar
a
pensar en lo que toca
i
fer el que s'ha de fer,
callar
i acotxar el cap.
Ara
que ja és una mica tard.
Ara...