20 de juliol 2014

Com un rodamón solitari




sentir la vida (II)

Un rodamón solitari
que ven els seus records
estirats al terra damunt
d'un drap
que un cop
et ve embolcallar
el coll i el cor,
caminaré buscant l'oblit
i llaurar de nou el cor,
per remoure els sentiments
i deixar a l'aire
les penúries del passat.
Com un rodamón
desfaré camins
i pensaments,
deixaré enrere la pols
i els sentiments.
Cantaré balades tristes,
pensaré amb tangos
que vaig deixar de ballar,
cançons totes elles
que em vas ensenyar a estimar.
Caminaré com un rodamón,
fins que a la fi em torni  pols,
com la pols del camí,
si pot ser,
camí de la platja on oblidant-te,
se que et vaig voler estimar.

17 de juny 2014

SENTIR LA VIDA

Puc sentir la vida
-com tu- mentre passa,
mentre marca el cos
envellint la pell i el cor,
fent feble tot allò
que abans era fort,
mentre s'escapa lentament
batec a batec
la poca força 
que li resta al meu alè. 
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2014/06/i-jo-deixar-que-cada-mot.html 


¡sentir la vida!

sentir el desig de ser-ho tot
i ser només un instant petit

arreplagar-ho tot
i recollir-ne només els records

llaurar amb sentit els camps
per recollir l’esdeveniment dels fruïts

¡sentir la vida!
arreplegar i deixar anar
viure i deixar morir
saciar-se per quedar-se buit

i cada matí
somriure al dia que neix
i saber dir adéu
al que se’n va

... sentir la vida..
el tatuatge inacabat
d’un batec


Safe Creative #1406161255171

Fito el camí



 Perfil de Janus (II)

Fito el camí
que tinc al davant
i alhora penso en allò
que he deixat enrere.
Les dues cares
d’un Janus
que se m’escapa
i no se si vol dur-me
amb ell.
Petjades clares
entre la sorra
que du a la mar oberta.
Cap vaixell a l’horitzó,
cap vela a ponent
seguint el sol.
Voldria
que aquell bes d’ahir,
fos els primer d’avui
i no el segell un adéu dolç
sense calendari de retorn.

16 de juny 2014

PERFIL DE JANUS

D’enyor el temps se’n nodreix, 
de soledat el silenci
i de temor la nit.
Dis-me amiga
on és l’absent i el cercaré.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2014/06/denyor-el-temps-sen-nodreix.html



el camí...
el batec
és fa present quan som lluny
del matí
quan les passes
deixen les seves petjades
enrere

mirades al front
al damunt de les enyorades
el bes d’ahir
que ara colpeja els llavis
el frec d’un dia
sense lloc al calendari

és el rostre
el perfil de Janus
el que viu en mi
 ... i m’acompanya

 Safe Creative #1406161255188

01 de març 2014

Et veig



avui voldria..(II)


Et veig,
t’imagino asseguda
en aquella vella butaca
de grans orelles
encarada al finestral
que t’ensenya
l’aquarel·la viva
d’una mar inquieta
i avui grisa.
Una butaca
on em rellegies els pocs versos
que de mi parlaven,
acompanyats pels sons
d’unes tecles de piano
aprenen a viatjar
pels camins ratllats
del pentagrama,
repetits tants cops
com l’infinit,
fins ser part
de la memòria
que compartíem,
amb els petons
i les carícies,
la pluja colpejant
els vespres festius
de la tardor
entre bes i bes.
Enyor l’escalfor
d’aquells instants,
el so del piano
que m’embolcallava
mentre jo ho feia
amb el teu cos.
Teníem tot el temps
a les nostres mans
i amb bufs de vents
entre sons s’escapolí
sense adonar-nos
de la seva fi.
Avui,
un avui
que visquérem intensament
tants cops,
és ara el puntal del nostre record,
que com la melodia
 ja es fon en un silenci,
en un oblit.

18 de febrer 2014

AVUI VOLDRIA...



avui voldria sentir-te d’una manera diferent…
però
et sento proper, com sempre
et penso al meu costat, com sempre
són temps callats i de silenci... cap endins, com sempre
la teva via es desvetlla a poc a poc davant meu
les teves lluites s’escriuen per a ser enteses...
i el temps? el teu temps?
s’estén com un llarg camí que ha perdut els seus inicis...
racons i obscuritat
trencament i despreniment
follia i veritat...

per això avui
m’agradaria veure’t de nou
avui, que em sento més a prop
m’agradaria acaronar-te
avui que ja no hi ets
voldria retrobar-te un altre cop
avui...
et penso
com sempre i altra vegada



Safe Creative #1402180178613

12 de febrer 2014

Lentament m’arriben



deslligada(II)
Lentament m’arriben
els teus mots
en un correu cansat, 
mentre nuo  -jo sí-
les meves nits
amb les incipients matinades,
i netejo les matinals boirades
en el primer passeig
que enceto pel camí vell
dels horts.
I si tu m’escrius lentament,
jo llegeixo i rellegeixo àvidament
com els glops d’aire
després d’una cursa fatigosa,
miro  amb la placidesa
que em dóna la vida
pel finestral
que porta les noves al casalot,
refugi darrer de la carcassa
de pell i ossos
que mouen la ploma
en escriure aquests mots
que potser t’arribaran de nou.
Qui sap si les lletres
s’han transmutat
del meu al teu nom
i ara gastades per l’ús
ja no el trobes
en cap paper escrit.

10 de febrer 2014

DESLLIGADA


T’espero eternament,
amb tota l’eternitat
d’una vida que es deslliga.
         (sense un adéu II)



deslligada
com la nit del matí
com la mirada que et cerca
aleteig d’ombres
perdudes entre somnis

t’escric lentament
en una eternitat que no s’acaba
sortiré després de tu
camina a poc a poc
i mira enrere
que deixo els dies
i els records me’n porto
no tinc res més
on el teu nom s’hagi escrit


Safe Creative
#1402100112246