Una sensibilitat s’amaga

CADA PAS (II)

Una sensibilitat s’amaga
sota el somriure trist
que avui llueixo.
Una tristor s’escapa
des de la lluïssor
dels ulls en mirar-te.
Una lluïssor m’arriba
amb el mirar insolent
de tots dos cara a cara.
Un mirar que em fibla
i m’omple d’angoixa
en veure l’endemà
que s’endevina.
Guardaré el somriure sensible
en el record d’una lluïssor trista
per aguantar l'insolent mirar
que em duu la lluïssor angoixant
fibló d’un demà que he de viure.
I tot això pas a pas,
amb la seguretat
de no poder-los acabar,
mai.

CADA PAS

(Pasos - Rubén Fuentes González, 2008)

"La sensibilitat de cada pas"
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/08/portes-un-cap-de-dimoni.html

Cada pas,
cada engruna,
cada alè
deixa el rastre d’un instant
no sabem quan,
ni com
tant sols que alguna cosa
queda enrere
i la trobem a faltar
quan ja no hi és
tan sensible és l’instant
que tan sols té
la llargada d’un pas
i en un pas... un munt,
en un pas... un somriure amagat,
un color esvaït,
una il•lusió secreta,
una llibertat oculta...

cada pas
una sensibilitat clandestina
un avenç ignorat,
una empremta deixada en el camí

Ve la pluja a trobar-me

VÉ A TROBAR-ME (II)
Ve la pluja a trobar-me,
em duu el seu tresor,
com abans l’oferires tu,
carregada d’esperança,
carregada d’amor.
Cau la pluja sobre el cos,
cada gota és un bes,
cada bes com una flor
que s’esclata cara al sol.
Recull amb el palmell,
el meu tresor,
que n’és un pom de flors,
cada flor un bes,
cada bes un univers
amb dos estels,
dos estels de color verd.