Fas del silenci

Fas del silenci
el poema mut
que em repeteixo
pensant en tu.

Dos mots
que són els versos primers
que es queden
a la gola emmudits.

Quatre més
que són els versos
dels records,
també callats
però eternament vius.

Els vuit darrers,
són versos de futur,
d’una esperançadora
resposta a l’angoixa
que sempre em fa dubtar,
que em tanca
el camí de retorn.

Vuit versos
d’esperança plena
de records
que volen revifar
en un demà units
pel silenci d’avui.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/03/entrellacat-tres.html

ENTRELLAÇAT TRES

 

entrellaçat de poemes 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/09/un-silenci.html

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/09/soc-com-el-resso.html

*

Em deixes amb el cor adolorit

 

Em deixes amb el cor adolorit
en la partença,
em deix un regust
de derrota a la fi,
en cloure la xerrada,
veient com s’escapen
les paraules de compromís,
i queden empresonades
les que haurien de sortir.

Camino com ombra,
envoltat d’ombres
i les meves passes,
són l’únic que es veu
fins desaparèixer engolides
per un futur proper
que les fa sense pensar,
passat recent.

Les nostres seran esborrades,
tantes com d’altres
abans de nosaltres,
i jo com ombra passejant,
deixaré anar la meva mirada
cercant si entre altres petjades
o com una altra ombra et trobo.

Conec la forma de la teva petjada
i el so que fas en fer-la
però ja no recordo la silueta
de la teva ombra
ni el remor d’una veu
que cada cop
em costa més recordar.

Camino cap a un infinit,
lluny d’apropar-me,
cada cop et sento més lluny,
divergent.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/03/horitzo-enlla.html

 

HORITZÓ ENLLÀ

les ombres caminen
amb nosaltres,
altres petjades
precediren les nostres,
també nosaltres
serem ombres
i les nostres petjades
seran esborrades
pels que vindran

quants pensaments
sota el solc dels passos,
quantes mirades
a un demà
que sempre és lluny
de qui mira...

la terra però
segueix ferma
sota els nostres peus
i sosté calladament
el caminar infinit
d’un demà que sempre és
horitzó enllà...



*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/el-altres.html

S’enceta el camí

UNA PEDRA MÉS (II)
 

S’enceta el camí,
pedra rere pedra
mentre udola el vent
per sobre les branques perdudes
dels sentiments callats.

Escolta els mots
que volen dins l’aire humit
de la matinada
i escric amb la rosada
sota els dits el nom
d’aquells sentiments
que ens han unit.

Queda tant sols el record
d’aquelles pedres
que han fet una a una
la part del camí
que hem deixat enrere.

 

https://parlemenpoesia.blogspot.com/2022/03/una-pedra-mes.html

UNA PEDRA MÉS

si cada silenci fos una paraula
si cada mot trobés una forat
si esperéssim un vent
amb la mateixa fúria del meu desencís
potser s’obriria l’escletxa d’un camí
potser veuria el món de rere el mur
potser... altres colors
altres paraules
altres rostres
altres...
però el mur no és el mur
tant sols és una pedra més
allotjada dins ...

*

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/12/i-si-cada-silenci.html