El altres,
són com les ombres
que m’acompanyen silents.
Juguen als jocs de vida
dels quals ningú
en sap les normes.
De vegades,
els peus solquen
per sobre les seves petjades
arrossegant un pes
que és dur de portar
i desfaig sense voler el record
d’aquells passos pretèrits
que vareu fer
abans del meu pas
i us deix en l’anonimat
d’un oblit inesperat.
De vegades,
els meus mots
us volen fer eterns,
al menys en la meva memòria,
perquè darrera vindran altres peus
que solcaran
per sobre els meus solcs.
Deixeu-me doncs,
jugar la vida d’ombres
que ens ha tocat,
amb els mots
dels meus records.
són com les ombres
que m’acompanyen silents.
Juguen als jocs de vida
dels quals ningú
en sap les normes.
De vegades,
els peus solquen
per sobre les seves petjades
arrossegant un pes
que és dur de portar
i desfaig sense voler el record
d’aquells passos pretèrits
que vareu fer
abans del meu pas
i us deix en l’anonimat
d’un oblit inesperat.
De vegades,
els meus mots
us volen fer eterns,
al menys en la meva memòria,
perquè darrera vindran altres peus
que solcaran
per sobre els meus solcs.
Deixeu-me doncs,
jugar la vida d’ombres
que ens ha tocat,
amb els mots
dels meus records.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/03/altres-camins.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...