27 d’abril 2009

Com una au fènix constant


SÍ, MORIM A CADA INSTANT (II)

Com una au fènix constant
anem morint i renaixent,
i de les cendres de l’ahir
en sorgeix un avui
ple de vida que de nou morirà
per ser un futur esplendorós.
I tot això, amiga a la teva vora,
aprenen a cada moment
els màgics encanteris
dels mots que destries
per rendir-me als poemes
que filen els silencis
de la teva ploma
i l’anacarat mirar
que et destria tan belles imatges.

25 d’abril 2009

SÍ, MORIM A CADA INSTANT

I neix el dia seguint el sol
(EL PES DE LA PARAULA)

Sí,
morim a cada instant
per tal que neixi el següent,
és un camí,
llarg, feixuc, alegroi,
d’encontres i trobades
la llum ens afavoreix
molts dels dies
i la foscor ens atorga el gaudir d’allò viscut,
o potser somniar amb el que no ha passat...
Cada dia caminem unes passes,
però no les podríem caminar
si no haguéssim traspassat
el tros d’ahir...
Morim en el caminar
i vivim a cada passa que fem,
ens enlluernem amb la llum del sol
i ens emocionem al capvespre.
... i és que la vida...
és com un llarg passejar.


Safe Creative #0904203098256

*

23 d’abril 2009

No vull llegir


ELS VELLS POEMES (II)

No vull llegir
de nous els vells poemes,
vull fer-ne de nous,
regirar com un garbell
l’era del meu pensament
i destriar entre tots els mots
paraules noves
que em recordin
a cada instant la promesa
d’amor que et vaig fer.
No vull que l’encís
de cada matí vingui
amb els mateixos mots,
vull cercar-ne de nous
per retrobar el sortilegi
que m’ofereixen els teus llavis.
Hi ha tantes paraules
que expliquen que sentim ...
que el cor ens bategui
pel nostre sentir.

21 d’abril 2009

ELS VELLS POEMES

Els meus vells poemes
(EL PES DE LA PARAULA)


Els vells poemes
tornen una vegada i una altra,
cada cop que els llegim,
cada cop que els recordem,
cada paraula ens rememora l'instant...
torna de nou el temps,
no és un passat,
no és un ahir,
és un ara
que es retroba amb el viscut
talment com una sínia,
on cada volta,
en cada anada...
ens porta una tornada,
en un infinit i etern retorn
mentre l’alè ens aleni
i el cor ens bategui
per aquell sentir.

Safe Creative #0904193094993

*

20 d’abril 2009

Pentina la sorra



NO SEMPRE (II)

Pentina la sorra
amb els dits mentre espera,
i en l’espera
el mar li borra els solcs
que ha pentinat.
I juga amb els dits
quan el pensament vola
tant lluny com pot
fins retrobar la memòria
l’instant darrer,
amb el record
de les darreres paraules
i últim petó.
Degoten galtes avall dues llàgrimes
en la recordança de l’escalfor
d’aquell pretèrit bes,
ja no tornarà mai més a escalfar-se
amb aquells tendres llavis
que el van ensenyar
el camí de l’amor.
No sempre es coneix l’instant
en que arriba un passat
que mai més podrà tornar.

19 d’abril 2009

NO SEMPRE

Coneix a cada instant
(EL PES DE LA PARAULA)


No sempre es coneix l'instant,
no sempre se sap que ens espera,
el balanceig del moment
es deixar-se portar,
es deixar-se abraçar per la sorpresa,
es abandonar-se al fet,
a l’essència,
a l’esperit que bufa
acceptant allò que ens pugui donar.

Aprenem a caminar per indrets segurs,
aprenem a donar-nos la mà,
les nostres passes
solen creuar segures l’asfalt.

Quan donem al moment
l’oportunitat de ser balencejat
al sentir que el batega,
deixa el camí,
deixa pautes conegudes,
seguretats que ens cobreixen,
i enfila el propi caminar...
és ara el nostre criteri el que ens guia
no tindrem la seguretat coneguda,
no trobarem on recolzar les nostres debilitats,
la constància enfortirà la nostra feblesa,
la llibertat seran les ales que ens facin volar,
plourà ben de segur,
farà fred també...
però creuant el camí
els nostres ulls veuran altres terres
i l’horitzó s’ampliarà...
un munt de nous colors
poden aparèixer...

Safe Creative #0904193094986

*

08 d’abril 2009

Em sent sol aquesta nit

CAL QUE LA NIT SIGUI FOSCA (II)

Em sent sol aquesta nit,
ni la lluna que ja t’he anomenat
amb la seva magnífica presència
m’inflama un buf de companyia.
Aquella que en altres versos
era la confident silent
de sentiments solitaris,
d’anhels que esperen
veure la llum,
el marbre base
de tants estels enganxats
en plafons pintats de negre
fora dels portells
de balcons reals i imaginaris
els quals són ara
desconxats caiguts
de parets caducats
de pretèrits cors enamorats,
ja no m’acompanya
en les angoixes i quimeres
que ni em desperten
ni em deixen dormir.
Em sent sol aquesta nit,
i tant sols la desdibuixaria
la presència d’aquest teus llavis
apropant-se a dir-me
amb un petó un silents comiat tal com:
“descansa estimat
que aviat retornaré
a embolcallar-me als teus braços”.

Safe Creative #0904083019815

05 d’abril 2009

CAL QUE LA NIT SIGUI FOSCA

La nit és fosca
(EL PES DE LA PARAULA)


Cal que la nit sigui fosca,
cal que tingui obscuritat,
el sol descansa,
tenim la lluna
que vigila els nostres somnis...
no és trista la nit,
és acollidora del nostre sentir,
reflecteix allò que dins nostre s’acull
és el moment de la solitud,
de les nostàlgies,
de les melangies,
dels anhels,
dels somnis,
dels desitjos...
de tot el que tenim guardat dins,
tan endins
que sembla que només la nit
pugui entendre-ho,
acollir-ho,
acceptar-ho
i cal escoltar bé aquest parlar,
cal sentir aquest xiuxiueig
del fons de l’ànima,
donar temps a aquests glacials
perquè es desfacin,
que lentament desgelin
amb l’escalf del cor.
La nit no és fosca,
és l’abraçada d’un silenci...
un silenci que cal omplir...
omplir-lo de sentir.

Safe Creative #0904052932206