08 de juny 2010

No em diguis que moren


SOMNIS(II)

No em diguis que moren
tots els somnis,
no tots,
no tots els somnis...
Quan els somnis
es fonen en el temps,
quan el camí es fa
de branques trencades,
quan es trenquen els branquillons
pel pes dels passos perduts,
quan tots els entrebancs volen obrir-los
a la quotidiana realitat,
els somnis es mostren més forts,
i vius per vestir-los amb els colors
que pinten els dits sobre la teva pell,
llavors,
la flaire olorosa farà nostra
l’essència eterna dels somnis.
No em diguis que moren
tots els somnis,
no tots, no tots els somnis...
No mentre et noti a la vora
i compartim somriures,
rialles i petons a flor de llavis.
Safe Creative #1006086549036
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/05/somnis.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.