29 de març 2018

Em deixes mut


Em deixes mut,
i no puc emprar
les paraules que vull,
només queda la façana
després de tant de temps
i no puc parlar
de sentiments.

Has emprat
l'esdevenir dels dies
i la distància
que ens separa
per treure’m tot
el que guardo dins,
el que he conreat
des del dia
que et vaig conèixer
i any rere any
he fet créixer
com si d’un hort casolà
es tractés.

Em deixes mut,
malmès d’ànim
com si fos
un adéu per sempre.
Però tot en mi es rebel·la
a aquesta pèrdua,
tot es torna lluita
per no acabar
com un zombi
d’un temps passat.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/03/zombi.html

27 de març 2018

ZOMBI

 




m’han buidat el dins
amb allunyament
i un adéu
per sempre

m’han malmès l’ànim
i s’han endut el color dels dies
tot és un catàleg de grisos
tot és foscor i negra nit

vull fer com el cargol
que s’amaga dins la closca,
aïllar-me d’aquesta fredor
que s’endinsa tant endins
per escapçar el poc que queda

tant m’han buidat
que només resta la façana,
la pell de qui fou un dia

ara només sóc
el zombi d’un temps passat...


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/ara-que-el-dia-sallarga.html


21 de març 2018

Es tanca el dia


Es tanca el dia,
i el sol se’n va descansar,
la lluna ja senyala
la blanca rodona
i la fresca es torna fred.

Assegut vora el riu veig
com infants de rostre estirat
llencen les darreres pedres
per fer el joc de ballar-les
amb el mirall brut
de les aigües fluvials.

I jo en la meva solitària follia
m’imagino
que són versos
els quals llenço a l’aigua
i rebotant
et trobin a l’altre costat,
tornant a caure
tu em respons
amb poemes inflamats,
reflexos de la lluna
sobre el camí argentat
de l’aigua tranquil·la,
com descansant
de la lluita d’anar i tornar
de pedres i versos.

Orfe de mots... et sents?

Escric i canto
per dibuixar els colors
de la nostra cançó.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/03/esperam.html

20 de març 2018

ESPERA'M

 

fragment d'ORFE DE MOTS (Qui sap si...)


orfe de mots et sents?
i jo en la indigència de paraules

on són aquells mots meus breus i petits?
només en vull uns bocins del seu so
per embolcallar-te
en aquests vespres de foscor
i compassar les teves passes
i allunyar el silenci
que no em deixa dir

espero!
deixo passar el temps
i quan torni la seva veu
t’atansaré tot allò que ens queda per dir
vull escoltar els teus versos
i mirar com naixen dels meus
vull acaronar la gespa mullada del matí
i dibuixar els colors d’una cançó

orfe de mots... et sents?

els cerco a cada instant
m’emmirallo en la mar tranquil·la
... i busco entre els seus tresors
l’encert d’una troballa

espera’m... tornaré aviat

  

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/orfe-de-mots.html

06 de març 2018

Queden els dits quiets


Queden els dits quiets
i sembla el teclat orfe,
però les paraules
volen dins del cap
entortolligant-se
les unes a les altres esperant
que la mirada perduda
deixi d’estar esmaperduda
i vagi per feina.

La tasca de retrobar-nos,
d’enfilar els versos pensats
per retrobar mirades,
per refer camins,
per ennuvolar teranyines
i deixar volar els ocells
que guardem dins,
captius d’una il·lusió.

Paraules mudades,
vestides per retrobar-nos.

 

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/03/les-paraules.html

05 de març 2018

LES PARAULES

 

les paraules surten soles
ara
corren pel vell teclat
amb pressa
s’empaiten unes a les altres
potser... en són masses
potser no hi caben
però totes volen arribar a tu
volen retrobar la mirada
que resseguia les seves corbes
que les enllaçava
que les revestia
i les feia néixer de nou

les paraules surten... ara
perquè un pensament les empeny
una il·lusió les captiva
subtils i fort desig
són les paraules
que amb les seves disfresses
juguen amb nosaltres


*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/dun-temps-tenyit-de-silenci