Em
deixes mut,
i
no puc emprar
les
paraules que vull,
només
queda la façana
després
de tant de temps
i
no puc parlar
de
sentiments.
Has
emprat
l'esdevenir dels dies
i
la distància
que
ens separa
per
treure’m tot
el
que guardo dins,
el
que he conreat
des
del dia
que
et vaig conèixer
i
any rere any
he
fet créixer
com
si d’un hort casolà
es
tractés.
Em
deixes mut,
malmès
d’ànim
com
si fos
un
adéu per sempre.
Però
tot en mi es rebel·la
a
aquesta pèrdua,
tot
es torna lluita
per
no acabar
com
un zombi
d’un
temps passat.
29 de març 2018
Em deixes mut
27 de març 2018
ZOMBI
m’han buidat el dins
amb allunyament
i un adéu
per sempre
m’han malmès l’ànim
i s’han endut el color dels dies
tot és un catàleg de grisos
tot és foscor i negra nit
vull fer com el cargol
que s’amaga dins la closca,
aïllar-me d’aquesta fredor
que s’endinsa tant endins
per escapçar el poc que queda
tant m’han buidat
que només resta la façana,
la pell de qui fou un dia
ara només sóc
el zombi d’un temps passat...
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/ara-que-el-dia-sallarga.html
21 de març 2018
Es tanca el dia
Es
tanca el dia,
i
el sol se’n va descansar,
la
lluna ja senyala
la
blanca rodona
i
la fresca es torna fred.
Assegut
vora el riu veig
com
infants de rostre estirat
llencen
les darreres pedres
per
fer el joc de ballar-les
amb
el mirall brut
de
les aigües fluvials.
I
jo en la meva solitària follia
m’imagino
que
són versos
els
quals llenço a l’aigua
i
rebotant
et
trobin a l’altre costat,
tornant
a caure
tu
em respons
amb
poemes inflamats,
reflexos
de la lluna
sobre
el camí argentat
de
l’aigua tranquil·la,
com
descansant
de
la lluita d’anar i tornar
de
pedres i versos.
Orfe
de mots... et sents?
Escric
i canto
per
dibuixar els colors
de
la nostra cançó.
20 de març 2018
ESPERA'M
fragment d'ORFE DE MOTS (Qui sap si...)
orfe de mots et sents?
i jo en la indigència de paraules
on són aquells mots meus breus i petits?
només en vull uns bocins del seu so
per embolcallar-te
en aquests vespres de foscor
i compassar les teves passes
i allunyar el silenci
que no em deixa dir
espero!
deixo passar el temps
i quan torni la seva veu
t’atansaré tot allò que ens queda per dir
vull escoltar els teus versos
i mirar com naixen dels meus
vull acaronar la gespa mullada del matí
i dibuixar els colors d’una cançó
orfe de mots... et sents?
els cerco a cada instant
m’emmirallo en la mar tranquil·la
... i busco entre els seus tresors
l’encert d’una troballa
espera’m... tornaré aviat
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/orfe-de-mots.html
06 de març 2018
Queden els dits quiets
Queden
els dits quiets
i
sembla el teclat orfe,
però
les paraules
volen
dins del cap
entortolligant-se
les
unes a les altres esperant
que
la mirada perduda
deixi
d’estar esmaperduda
i
vagi per feina.
La
tasca de retrobar-nos,
d’enfilar
els versos pensats
per
retrobar mirades,
per
refer camins,
per
ennuvolar teranyines
i
deixar volar els ocells
que
guardem dins,
captius
d’una il·lusió.
Paraules
mudades,
vestides
per retrobar-nos.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/03/les-paraules.html
05 de març 2018
LES PARAULES
les paraules surten soles
ara
corren pel vell teclat
amb pressa
s’empaiten unes a les altres
potser... en són masses
potser no hi caben
però totes volen arribar a tu
volen retrobar la mirada
que resseguia les seves corbes
que les enllaçava
que les revestia
i les feia néixer de nou
les paraules surten... ara
perquè un pensament les empeny
una il·lusió les captiva
subtils i fort desig
són les paraules
que amb les seves disfresses
juguen amb nosaltres
*
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2017/03/dun-temps-tenyit-de-silenci
Subscriure's a:
Missatges (Atom)