un mon tancat és el silenci
sorgeix del no-res
per endinsar-se en el cau
d’uns per quès
sense respostes
es camina entre interrogants,
de flaires ja olorades,
l’abraçada d’entorns coneguts
i pel damunt de tot
un dubte s’enlaira...
apareix la qüestió
i algun per què
per què els dies descansen en l’oblit
per què la pluja confon les llàgrimes
per què el vent allunya el record
per què el soroll troba al silenci...
per què ...
i és que el per què
sempre té massa respostes
*
Massa i, de vegades, cap ni una.
ResponEliminaBonic poema, nina.
Aferradetes, Maria.
els "per qués" s'aixequen arreu, no tant sols a un mateix sinó també a tot el que ens envolta... gràcies a tu Lluna, sempre.
EliminaSí, massa respostes, perquè tot és molt complexe i sembla que mai res no sigui senzill.
ResponEliminaFa reflexionar aquest poema.
Una abraçada, Maria!
Així és Carme, tot és massa complexe... que senzill fora si a cada "per què" li correspongués una resposta i no un ventall
EliminaGràcies Carme, una abraçada :)
Masses respostes i a vegades poques o cap ni una !.... sempre seran un misteri ! ;)
ResponEliminaSalut !!
Es l'etern dilema del que no en podem escapar... de vegades però, ens ofereix la possibilitat d'enfocar la qüestió des de diferents mirades...
Eliminagràcies Artur :)
Per què la Maria fa aquests poemes tant bonics???
ResponEliminaSeria ideal que cada per què nomès tingués una resposta!
Petonets, Maria.
gràcies Roser per les teves paraules, intento reflectir les inquietuds, de vegades, massa enredades o complexes d'una manera senzilla... no sempre ho aconsegueixo, però s'intenta... :)
Eliminapetonets Roser