UN MIRALL ENS MIRALLA

Et miro als ulls de nou,
i res em sona a ficció
perquè cada mot és veritat,
cada paraula llum.
I encara em pregunto:
Qui sóc jo?
...sense tu!

-una porta ens separa-

i sense tu
... qui sóc jo?

un mirall sempre ens miralla
i allà on hi ha un jo
sempre s’il·lumina la presència d’un tu

bell misteri que fa adonar-nos
del ressò que ens respon
de la distància que ens apropa
de la mirada que ens mira
i fins i tot de la soledat
que ens escolta
en aquests instants
de cada dia

les nostres paraules
són els versos entrellaçats
amb la mateixa il·lusió
del primer dia
amb la inquietud
d’un primer escrit
sentint que més enllà
de tota perfecció
s’hi amaga el batec que l’ha fet ser...