Cada
dia de nou,
en
encetar-se el matí,
quan
la boira
o
el gebre de la rosada
m'ho
fan veure tot blanc,
blanc
com el full nu
abans
de començar
a
escriure mots
pensant
en tu,
penso
si no em repetiré,
si
no seran versos calcats
de
tantes ganes que tinc
que
puguis sentir-ho.
Quan
la nit
es
va decolorin
i
obro els finestrals,
veig
els vidres amb bafarades
de
l'escalfor
que
hi ha a l'habitació,
llavors
vull escriure el teu nom
i
no puc,
no
puc recordar-lo,
com
si l'habitació em limités
els
teus records,
sense
evitar la necessitat
de
pensar amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...