Queda
la fredor fora el cos
i
deixa que el blanc
d’un exterior tingui
per
frontera el glaç
d’una
finestra.
Joguineja
un gos
per
la blanca catifa
i
marca un cop
i
un altre els forats
de
les seves potes
com
un trencaclosques viu.
El
fum envia missatge
d’escalfor
a un cel gris
que
dubta si enviar
el
seu exèrcit
de
gotes blanques
o
transparents,
com
el mots
que
tinc a la punta
dels
dits.
Neu
que es desfà
com
el silenci
quan
la quitxalla surt a jugar,
mirant
somrient el capirot blanc
de
les muntanyes
que
amb els jorns vinents
es
desfarà.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/pertinac.html
05 de maig 2018
Queda la fredor fora el cos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...