En
un racó de la biblioteca
jo
callat escolto els versos
que
volen pel sostre
buscant
finestrals
on
escampar
boires
inexistents,
volar
cercant altres versos
i
buscar cors per lligar sentiments
que
en silenci s’escapen.
Els
dits cerquen descuidats
un
tros de paper i un llapis
per
escriure els versos
que
em surten al reclam
dels
que sento,
però
els dits es perden en l’aire
i
no escriuen els batecs
d’un
cor que canta mots lligats
al
silenci que m’envolta
en
mig de la gentada.
Quan
s’apaguen
els
repetits aplaudiments,
em
llevo i callat m’acomiado
dels
silencis i dels amics,
dels
veïns i dels desconeguts
aixecant
el front
com
una salutació apresa
en
un univers divers
que
em coneix i em perdona.
Queda
la festa de mots lligats
i
dormint en taüts
de
paper negre que quelcom
de
tant en tant obrirà
per
llegir pensaments aliens,
o
no.
Jo
ja m’he acomiadat
d’aquestes
festes
que
me fan estrany,
jo
sols vull un full i un llapis
per
fer la meva festa,
pròpia
de silencis
i
passejades de carbó
per
sobre una pista
de
cel·lulosa verge,
per
fer-la meva.
Una
cambra plena de records
que
vull deixar per un infinit
que
algun dia s’acabarà.
Un racó de la biblioteca és un bon lloc per Amb un llapis, "fer passejades de carbó sobre una pista de cel·lulosa verge. Dels llibres surtiran paraules inspiradores...
ResponEliminaBon vespre.