25 de maig 2017

En un racó de la biblioteca



En un racó de la biblioteca
jo callat escolto els versos
que volen pel sostre
buscant finestrals
on escampar
boires inexistents,
volar cercant altres versos
i buscar cors per lligar sentiments
que en silenci s’escapen.
Els dits cerquen descuidats
un tros de paper i un llapis
per escriure els versos
que em surten al reclam
dels que sento,
però els dits es perden en l’aire
i no escriuen els batecs
d’un cor que canta mots lligats
al silenci que m’envolta
en mig de la gentada.
Quan s’apaguen
els repetits aplaudiments,
em llevo i callat m’acomiado
dels silencis i dels amics,
dels veïns i dels desconeguts
aixecant el front
com una salutació apresa
en un univers divers
que em coneix i em perdona.
Queda la festa de mots lligats
i dormint en taüts
de paper negre que quelcom
de tant en tant obrirà
per llegir pensaments aliens,
o no.
Jo ja m’he acomiadat
d’aquestes festes
que me fan estrany,
jo sols vull un full i un llapis
per fer la meva festa,
pròpia de silencis
i passejades de carbó
per sobre una pista
de cel·lulosa verge,
per fer-la meva.
Una cambra plena de records
que vull deixar per un infinit
que algun dia s’acabarà.

1 comentari:

  1. Un racó de la biblioteca és un bon lloc per Amb un llapis, "fer passejades de carbó sobre una pista de cel·lulosa verge. Dels llibres surtiran paraules inspiradores...
    Bon vespre.

    ResponElimina

Gràcies per les teves paraules...